El segon divendres del MOT ha reunit a la sala El Torín a dues converses sobre literatura i por. La primera, ‘La memòria soterrada’, l’han protagonitzat Silvestre Vilaplana, Alfons Cervera i Javier Sánchez Zapatero. Tot seguit ha estat el torn de Manel Loureiro, Carlota Pereda i Mònica Garcia a ‘Horror’.
‘Una de les èpoques més dominades per la por és l’època de la postguerra’ amb aquestes paraules de Javier Sánchez Zapatero ha començat la primera conversa. Alfons Cervera en recordar els anys de la postguerra ha remarcat que sent un infant no era conscient de la por i que aquesta es va elaborant d’adult. ‘La sensació que tinc quan penso en la por d’aquella època és la sensació de podridura, com el pus, de carn passada. El món en el qual vivim ha heretat aquella sensació de carn podrida. No em fa gens de gràcia recordar aquella sensació. És un dolor molt gran’ ha subratllat Alfons al públic del MOT. Per Silvestre Vilaplana la postguerra li porta altres records, ‘Aquesta època fosca l’associo amb la paraula ‘fam’. Teníem fam literal i fam metafòrica, fam de llibertat’. La conversa ha culminat amb una reivindicació d’Alfons Cervera ‘Com deia Primo Levi: ‘recordar es un deber’. Fer memòria és un deure. El deure dels que escrivim ficcions és escriure aquella memòria. És la millor manera de saber qui som. Som d’on venim’.
La segona conversa ha girat al voltant de la representació de l’horror en la literatura i en el cinema. Tant per Manel Loureiro com per Carlota Pereda la seva fascinació per l’horror va començar de petits quan van veure la pel·lícula ‘La noche de los muertos vivientes’. En descriure la relació entre la literatura i el cinema, Manel Loureiro, ha apuntat que ‘La literatura, el cinema i l’audiovisual està cada cop més entrellaçat, es tendeix a unificar. Cada cop més el cinema busca fer adaptacions de llibres. Això passa perquè cada cop s’està fusionant més tot. Els gèneres també són cada cop més híbrids’. Carlota Pereda ha explicat com afronta l’escriptura d’un guió destacant que ‘Quan escric terror és molt important com escric les acotacions. El guió si no està escrit de manera que el lector quan el llegeixi ho senti com una novel·la, no et compraran el guió. Ho has d’escriure com una novel·la’.