El MOT s’acomiada parlant de la mort, del terror a la pàgina publicada i de personatges erràtics amb trajectòries difícils

L’últim dia del MOT ha començat amb el Ver-MOT a la plaça de Braus amb la conversa entre Xavier Aliaga, Jordi Dausà, Rosa Ribas i Rafael Vallbona a ‘Vindrà la mort’. Els tabús sobre la mort i les diverses formes d’expressió del dol segons la cultura a la qual es pertany han estat alguns dels temes exposats durant la conversa. ‘La mort dels infants és tabú… He escollit aquest tema perquè és difícil i no se’n parla. Tot i que la literatura no cura, sí que té un cert valor emocional per a la gent que ha patit alguna pèrdua’ explicava Xavier Aliaga. Rosa Ribas afegia ‘La mort és l’única cosa que no podem controlar. Totes les fòbies són metàfores de la por que tenim a la mort. La mort és la pèrdua absoluta del control’.

A la tarda, de nou a la sala El Torín, ha estat el torn de Marta Sanz, Jorge Volpi i Ricard Ruiz a la conversa ‘El temor a la pàgina en blanc’. Ambdós autors han estat d’acord a dir que no han sentit la por a la pàgina en blanc, però sí el terror a la pàgina escrita, al llibre publicat. ‘No he tingut mai por de començar una història, però sí a descobrir que no sé com continuar-la. Tinc por a deixar un llibre abandonat’ assenyalava Jorge Volpi. La conversa ha continuat analitzant el gènere del terror on Marta Sanz ha explicat ‘El terror té la peculiaritat de convertir en estranyes les coses familiars. L’estranyament de la realitat es fa amb un llenguatge molt sensorial. Tot està exagerat en els textos de terror perquè faci mal’.

L’última conversa del festival MOT l’han protagonitzat Bonnie Jo Campbell, Carlos Zanón i Llucia Ramis a ‘La por al fracàs’. ‘La gent que no fracassa, que ho ha fet tot bé, només té una història, la de com ho ha encertat tot. La literatura és una altra cosa, és tots els errors que van fer els personatges, les decisions que no van prendre. La literatura és una venjança del fracàs’ afirmava Carlos Zanón. Bonnie Jo Campbell explicava al públic del MOT que ‘Els personatges passen per dificultats terribles i com a lectors això ens ajuda a veure les dificultats de la nostra vida diària. A mesura que van agafant resiliència, com a lectors ens agrada i ens fa més capaços de resistir petits patiments de la nostra vida’. La conversa ha culminat amb les paraules de Campbell ‘Vull explicar històries que siguin generoses per l’ànima humana, però sense negar les dificultats de la vida’.