El MOT arriba a Olot reivindicant l’art com antídot contra la por i analitzant les relacions simbiòtiques entre malalt i cuidador

La sala El Torín és la seu central de la segona setmana del MOT. L’activitat ha començat amb la conversa ‘Que no ens guanyi la por’ amb Lolita Bosch, Josep Maria Miró i Núria Juanico; i ha continuat amb ‘Sento veus’ amb Helena Guilera, Eloy Fernández Porta i Pau Vidal.

La setmana olotina ha començat manifestant la instrumentalització de la por per part de governs i sectors econòmics. Josep Maria Miró ha ressaltat que ’Hem de posar en dubte a tots aquells que ens venen por i fórmules de seguretat a la vegada’. Seguint el fil, Lolita Bosch, ha afegit ‘És molt útil col·lectivitzar la por, la por és el negoci més lucratiu del món. Ens hem de qüestionar quin és el paper que juga socialment’. També s’ha parlat de violències masclistes i de rols de gènere on Josep Maria Miró ha apuntat ‘Reivindico la tendresa en els homes, la capacitat de ser fràgils, de ser vulnerables, la capacitat de poder explicar que tenim por. Explicar-ho ens farà més lliures’.

La segona conversa ha girat al voltant de les malalties mentals i de les relacions que s’estableixen entre el malalt i el cuidador. Eloy Fernández Porta ha compartit la seva experiència de cuidador quan els seus pares estaven malalts de càncer i ha explicat que ‘Entre el cuidador i qui pateix un trastorn es genera una relació de necessitat mútua. També hi ha una relació perversa, d’entrada sembla descompensada, però el cuidador s’hi pot tornar addicte, necessita que algú el necessiti. La sensació d’estar fent el bé, no l’he tornat a experimentar mai més’. Helena Guilera ha apuntat que ‘La culpa plana en les malalties mentals i en les persones que acompanyen al malalt. La relació entre cuidador-pacient és de dependència. Quan un va avall, l’altre creix. El cuidador sent la dependència de ser cuidador’.