Riera, Sotiropoulos, Mendicutti i Roca protagonitzen les converses del segon dia del MOT a Girona

Conversa entre Ersi Sotiropoulos i Eusebi Ayensa. Foto: Martí Albesa.

Segon dia de MOT a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. Carme Riera, Eduardo Mendicutti, Ersi Sotiropoulos i Maria Carme Roca van pujar dalt l’escenari del festival per conversar aliens al ruixat primaveral, tan típic del clima Mediterrani.

Les primeres en conversar van ser Carme Riera i Mita Casacuberta. L’auditori es va quedar petit per escoltar-les, davant de tantes persones que van quedar marcades pel llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, publicat ara fa 44 anys. El llibre, com ens va descobrir Casacuberta, mostra ja tot l’univers literari que Riera anirà desenvolupant en les posteriors novel·les. L’autora, que va confessar que per a ella “la mar és vital”, va reivindicar un canvi en les protagonistes de les històries: “Ja no podem creure en La Sireneta. Hem de començar a pensar que les nostres heroïnes sigui persones com Madame Curie, enlloc de personatges com La Sireneta”.

Atreta pel Cavafis abans de convertir-se en Cavafis, l’escriptora Ersi Sotiropoulos i Eusebi Ayensa van conversar àmpliament sobre el poeta grec. El diàleg va centrar-se en Cavafis i en l’art de l’escriptura. En aquest punt, Sotiropoulos opinava que “quan un escriptor esborra el que s’ha fet o destrueix la pàgina escrita, mai parteix de zero a l’hora de reescriure-la. Sempre queda quelcom. Tot el procés per arribar a aquella cosa esborrada deixa alguna cosa a dins nostre“.

El vent i la solitud, són dos elements comuns en les novel·les de Maria Carme Roca i Eduardo Mendicutti, els dos convidats en l’última conversa d’aquest divendres, moderada per Álvaro Colomer. “No t’has de lamentar d’allò perdut sinó celebrar sempre allò viscut. Fins tot les coses dolentes”, deixa clar Eduardo Mendicutti. L’autor gadità, abanderat de la lluita LGTBI+, va explicar com “l’avanç de les dones en les conquestes dels seus drets ha servit de guia en l’avanç del col·lectiu LGTBI en la conquesta dels seus” . En aquest al·legat en favor de les dones, Maria Carme Roca apuntava que entre les dones dels seus llibres no n’hi ha de “bledes”: “Quan parlo en una novel·la de les dones, m’agrada que siguin dones fortes que diuen allò que pensen”.