Amant de les lletres, Sílvia Vilacoba ha assistit pràcticament a totes les edicions del Festival MOT. És interessant saber què li ha semblat el MOT d’aquest any i quines reflexions n’ha extret.
Després de l’assistència a cinc de les sis edicions programades del MOT, Festival de Literatura, encara em sorprèn.
Enguany el títol la Mediterrània, un mar de pàgines, era del tot suggerent per a mi: la mar on he trobat la pau interior, la inspiració per a les meves novel·les i on vull viure. En el MOT, he descobert un mar, des d’altres perspectives i punts de vista.
D’entrada, en Josep Piera i l’Adrià Pujol, ens parlaren del sentiment de pertinença, del paisatge de les paraules, dels sentits –d’olors i textures- i de les vivències, en contrapunt al paisatge sense memòria o als paisatges mitificats, que tenim a la Mediterrània. El paisatge, com a país i paisanatge. Tots som diferents, però alhora tots ens entenem.
Amb en Marcello Fois, el seu arrelament a la terra i a les tradicions vam constatar que conèixer el passat i les arrels, com a pas per entendre i avançar en el present.
En aquesta mateixa línia, Susanna Rafart i María Belmonte amb la seva geopoètica de la Mediterrània, o el creuer dels universitaris del 33, cant a la bellesa antiga a través dels seus viatges. Paisatges amb relats al darrera. Fronteres i països que s’han de salvar per arribar al paradís o diria, a diferents paradisos de la Mediterrània.
La poesia com a sinònim de llibertat, d’innocència i ingenuïtat, ens comentava Mircea Cartarescu, per explicar-nos el perquè de la seva prosa.
Amb tot vam trobar escenaris poètics i literaris, escenaris històrics –els nostres orígens i escenaris turístics.
En contraposició la proposta de Mazen Maarouf, qui ens parla dels paisatges ficticis, negant-ne el lloc i el temps, traslladant-se en una realitat alternativa. No pot ser viscuda sinó llegida de forma individual. Com conviure amb la mort et fa fort i inconscient, per poder viure el moment present, amb un fons de sarcasme i humor. Per ell, la convivència amb la guerra i el conflicte li genera més fantasia, i alhora històries sobre el valor humà, on destaca el paper de les mares.
Andrea Marcolongo, ens comentava com trobar les empremtes del nostre passat que s’expressen en el nostre present. Les sirenes contemporànies, que ens expliquen el com i què de les nostres vides, per tal de ser fidels a nosaltres mateixos. D’aquí l’exaltació i la importància de l’etimologia i el significat de les paraules.
Sintaxi de l’ànima humana. Pacte o rebel·lió en la utilització de les paraules. Importància de l’origen i el seu significat. La llengua i la cultura han de tenir un accés fàcil. Hom considera que tot ha de ser útil. Les persones han de ser conscients i respectuosos, perquè la cultura necessita temps, i actualment, estem en una societat molt canviant. Hem de ser responsables del futur. Un futur que ve per l’esquena, pel darrera, del que fem al present.
En tots ells el binomi o divisió de la Mediterrània també és present. Om reconeix que el Mediterrani és la centralitat i ha unit pobles. Navegació, els llums, els somnis i els records transmesos pels avantpassats, però també hi ha la divisió.
La immigració, el mar dels morts, la separació de la cultura europea i el món àrab. Pel que podem parlar d’una fragmentació física, política, cultural i de valors, d’aquí la importància i impacte de la cultura i el coneixement.
En referència al mite, la definició de quelcom universal en temps i espai, que té a veure amb la condició humana i en el coneixement d’un mateix. La cerca d’una resposta, a la que cal coratge per plantejar la pregunta.
Revolució és sinònim de mite. I els mites, ajuden a explicar els clàssics entre els joves. D’aquí que la comunicació sigui important, igual que la literatura per fer front a aquesta divisió.
La importància de ser lúcid, net, clar, conscient del destí i responsable amb els personatges. Per tant, hi ha una corresponsabilitat, en ser el millor, sense trampes, madur. L’escriptor compromès socialment, escriptor i persona han d’anar lligats. Divisió dels escriptors morals i immorals vers les persones morals i immorals.
Un MOT, una cita amb la literatura, sorprenent, interessant i única.
Sílvia Vilacoba