Després de la tercera edició del MOT, els organitzadors confirmen la consolidació del festival.
El MOT ha ofert converses de qualitat, en les quals s’ha creat un ambient distès i de proximitat entre autors i públic.
El públic omple amb una assistència del 90% de mitjana l’aforament de la Biblioteca Carles Rahola de Girona i La Carbonera d’Olot durant tot el Festival MOT, cosa que converteix aquesta edició del festival en la més multitudinària fins ara.
Escriure vides, vides escrites ha estat el fil conductor de la tercera edició del MOT, que es referma com a punt de trobada entre autors de referència internacionals i nacionals i el seu públic lector.
Els escriptors del MOT han regalat a Girona i Olot grans moments durant les converses: reflexions sobre l’obsessió de l’escriptura, sobre la tensa relació entre realitat i ficció o sobre el grau de ficcionalització del jo en la seva literatura.
La tercera edició del MOT, dedicada a la temàtica Escriure vides, vides escrites, va tancar dissabte a la nit amb un èxit tant qualitatiu com quantitatiu.
Les directores del MOT, Glòria Granell a Girona i Carme Simon a Olot, valoren molt positivament aquesta tercera edició i destaquen que “ha representat la consolidació del festival al territori català. Hi ha hagut converses d’alta qualitat i s’ha creat el clima de proximitat que busca el MOT. El públic n’ha pogut gaudir, els autors han estat a gust i s’ha generat conversa”.
Els espais de la Biblioteca Carles Rahola de Girona i La Carbonera d’Olot s’han ocupat en un 90% de mitjana durant el MOT. A més, segons les directores del festival “s’ha pogut constatar l’intercanvi de públic entre Girona i Olot, així com també l’augment de públic procedent d’altres punts del territori”.
La comissària del festival, Mita Casacuberta, en destaca: “La quantitat, la qualitat i la diversitat del públic assistent a les diferents converses; el grau de participació, i la complicitat establerta entre autors i lectors ens fan pensar que la tercera edició del MOT ha estat la de la consolidació del festival, que prepara i complementa, durant el mes d’abril a Olot i a Girona, la festa del llibre que és Sant Jordi”.
Un èxit que encoratja els organitzadors a preparar una quarta edició en aquesta línia i que “impulsi Olot i Girona com a parada imprescindible dels autors nacionals i internacionals”.
Pel MOT 2016 han passat escriptors com Amélie Nothomb, Jordi Puntí, Javier Cercas, Mia Couto, John Banville, Juan Tallón, Carlos Fonseca, David Foenkinos, Albert Forns, Vicenç Villatoro, Luis Landero, Lluís Juste de Nin o Gonçalo M. Tavares, entre d’altres, que han explorat la construcció o reconstrucció de vides a través de l’escriptura. Un tema molt viu i potencialment sensible, sobretot quan es tracta de vides de persones encara vives, com es va poder constatar durant la conversa entre Javier Cercas i Maria Barbal al voltant de les vides dels impostors. L’acte es va aturar amb la irrupció de l’inspirador de dues de les novel·les dels autors, Enric Marco, que va voler expressar el seu desacord amb el llibre de Cercas.
Organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot, el MOT s’ha celebrat del 7 al 16 d’abril a les dues ciutats. Hi han col·laborat la Institució de les Lletres Catalanes, la Diputació de Girona i la Fundació Banc Sabadell.
MOT 2016
La inauguració va arrencar amb tota una declaració d’intencions, un work in progress amb Jordi Puntí i Albert Forns que van explicar al nombrós públic assistent el procés de creació de les seves novel·les. La conversa sota el títol “Escriure el jo” amb Amélie Nothomb i la comissària del MOT Mita Casacuberta va superar les expectatives de públic, cosa que va obligar l’organització a habilitar l’espai annex a l’auditori de la Biblioteca Carles Rahola perquè tothom pogués seguir l’esperada conversa.
El públic es va bolcar en converses com les protagonitzades per John Banville i Nuria Barrios amb “Vides rebels”, la de Javier Cercas i Maria Barbal amb “Escriure impostors”, així com també la de Mia Couto i Jordi Nopca amb “Escriure la bèstia humana”, la d’Eva Vàzquez i Cristina Masanés amb “Escriure muses” o la conversa dedicada a “Vides obsessives”, amb Carlos Fonseca i Juan Antonio Masoliver Ródenas.
El MOT ha volgut també donar cabuda a la novel·la gràfica, amb la conversa “Vides dibuixades” entre Lluís Juste de Nin, Toni Benages i Sebastià Roig, i de manera més tangencial amb la protagonitzada per David Foenkinos i Perico Pastor, amb “Vides estroncades”.
Tampoc no van deixar indiferents les converses amb Gonçalo M. Tavares i Juan Tallón, “Vides falses”; Luis Landero, José Antonio Garriga Vela i Vicenç Villatoro, “Escriure pares”; Imma Monsó, Najat El Hachmi i Stefanie Kremser, “Escriure mares”; Juan José Millás i Monika Zgustová, “Escriure dones silencioses”, o Alicia Giménez Bartlett i Martí Domínguez, “Escriure maquis”.
En aquesta tercera edició, el teatre i la música han agafat rellevància amb la programació de l’obra Ventura, de Cristina Clemente amb Meritxell Yanes i David Planas, que es va poder veure a Can Trincheria d’Olot, o l’espectacle familiar Irakurriz, de Shakti Olaizola, juntament amb La petita història d’en Joseph, amb Cristina Cervià i Domènec Boïgues, que va tancar la nit inaugural a la Biblioteca Carles Rahola, o la presentació-concert que va clausurar la tercera edició del MOT, Jo no hi era però me’n recordo, amb Quico Pi de la Serra, Julià Guillamon i Joan Sala.
Els VER-MOT han tornat a repetir l’èxit de l’any passat. Primer, a Girona, sota el tema “Escriure Picasso”, amb David Cirici, José Antonio Garriga Vela, Toni Orensanz i Josep Pastells, conduïts i presentats pel periodista cultural Toni Puntí. I després, a Olot, amb el tema “Escriure Verdaguer”, amb Andreu Carranza, Enric Casasses, Narcís Comadira i Miquel de Palol, presentats per Xavier Albertí. Tots ells van llegir i explicar fragments de les seves obres, mentre el públic gaudia d’un vermut.
A més de les converses entre grans autors, al MOT també es van sumar activitats complementàries per acostar la literatura des de mirades diverses, que també han tingut una bona acollida. Destaquen la lectura dramatitzada Vaig ser jo, històries escrites d’un nen del barri de Sant Narcís, que es va poder veure al Museu d’Història de Girona, o el cicle de conferències “Ells també van ser-hi. Eugeni d’Ors, Prudenci Bertrana i Modest Urgell al menjador de la Casa Masó”, de la Fundació Rafael Masó. Entre les activitats complementàries hi ha diverses exposicions que encara es poden visitar, per exemple Variacions Camps (Arxiu Comarcal de la Garrotxa, fins al 31 de maig) o Vides miNÚScules (viaducte del tren de Girona, fins al 30 de setembre).