Dissabte farcit de literatura per posar punt i final al MOT 2017. Al punt del migdia, Albert Sánchez Piñol, Patrícia Gabancho i Maria Carme Roca han parlat sobre 1714, moderats per Martí Gironell. A la tarda, dues converses de luxe: Ponts, amb Joan-Daniel Bezsonoff, Mathias Énard i Salem Zenia i Cuba, amb Leonardo Padura i Daniel Rodríguez. El punt i final del festival l’han posat Jaume Ayats, Jordi Lara i Jaume Coll Mariné, amb un espectacle literari musical al voltant de la figura de Jacint Verdaguer.
De nou en aquesta edició, el temps ha fet la guitza al Ver-MOT, que s’ha hagut de traslladar a l’interior del Centre Cívic de Sant Narcís. “El 1714 és la història d’uns ciutadans lliures que declaren la guerra a dos dèspotes”, ha apuntat l’autor de Victus i Vae Victus només començar el debat. Els tres autors coincideixen amb el tall històric que va ocasionar el franquisme, provocant que diverses generacions no sabessin res dels fets de 1714.”Només pensar que es va construir la Ciutadella per vigilar la ciutat de Barcelona,… és increïble!”, s’ha exclamat Maria Carme Roca. Segons Patricia Gabancho, “l’equivalent actual a la Ciutadella és el Tribunal Constitucional”.
Els ponts i les relacions entre les diferents cultures ha marcat la primera conversa de la tarda, a l’auditori de la Biblioteca Carles Rahola. Dos francesos i un algerià parlant perfectament en català dalt l’escenari. “Els escriptors en català som una nosa perquè som el cadàver a l’armari. Al català l’han assassinat a la Catalunya Nord. La gent hi ha renunciat”, s’ha exclamant Joan-Daniel Bezsonoff. Mathias Énard, especialitzat en Orient, ha assegurat que “hi ha més Orient a Occident i més Occident a Orient que mai. Però cada cop en sabem menys del món musulmà”. La conversa ha comptat amb la presencia d’un nombrós grup d’espectadors vinguts de la Catalunya Nord.
Mitja hora abans no comencés la conversa sobre Cuba ja hi havia cues per accedir a l’auditori de la Biblioteca Carles Rahola. El públic tenia ganes d’escoltar a Leonardo Padura i la sala s’ha fet petita. Molts han seguit la conversa en directe des de les pantalles instal·lades al Bar-MOT. Padura va veure marxar familiars de Cuba cap a l’exili en un moment que marxar volia dir que no tornarien mai més a l’illa: “Em vaig quedar a Cuba perquè volia escriure. Haver-m’hi quedat em va permetre fer la carrera literària que he fet”.
El MOT 2017 ha acabat amb un espectacle literari sobre la figura de Jacint Verdaguer, amb Jaume Ayats, Jordi Lara i Jaume Coll Mariné. Instal·lats al centre del Bar-MOT, amb un piano i un contrabaix i el públic assegut al seu voltant, han entrellaçat la música i les paraules en el fi de festa del festival. Una edició que ara ja forma part del passat, d’aquell del qual se n’ha parlat tant durant aquestes dues setmanes de converses entre Olot i Girona.