A l’auditori de la biblioteca Carles Rahola s’ha hagut de penjar el cartell de complet en el penúltim dia del MOT i un grup d’espectadors ha seguit les converses des de les pantalles instal·lades al bar del festival. Gemma Ruíz, Tània Juste, Patrícia Gabancho, Edward Rutherfurd, Enric Calpena, Bernardo Atxaga i Albert Sánchez Piñol han estat els autors protagonistes d’aquest divendres a Girona.
La dona i les reivindicacions feministes ha centrat la primera conversa del dia. Ruiz, Juste i Gabancho han escrit sobre nissagues familiars i només començar Gemma Ruiz ja advertia que a ella la família li intressa, sobretot “com a element de limitació de les llibertats de les dones i com a element castrador”. Deixava clar cap on aniria la conversa. Les tres han debatut àmpliament sobre el paper de la dona al llarg de la història i sobre “la dona que educa a la dona per reproduir un món que li ha tallat les ales a l’anterior”, en paraules de Gabancho. Existeix una diferència entre la literatura escrita per dones? Les tres ponents han coincidit amb la resposta: No. “No hauríem plantejar-nos si escrivim sobre un personatge masculí o sobre femení. La masculinitat o la feminitat no té res a veure amb aparença”, assegura Juste. I Ruíz hi afegeix: “Un home escriu sobre homes i es considera literatura universal. Una dona escriu sobre dones i es considera novel·la de dones”.
Les ciutats han centrat la segona part d’aquest divendres i sobretot la vida a l’interior d’aquestes ciutats. “Si llegiu una de les novel·les de Rutherfurd i després aneu a la ciutat, mai la veureu igual”, ens ha advertit Enric Calpena. Potser per això l’escriptor anglès assegura que els seus llibres permeten als veïns d’una ciutat descobrir-hi coses que no sabien d’ella. Reflexionant sobre el pes del passat a les ciutats, Edward Rutherfurd ha assegurat que “al present, controlem el passat i ens reinventem els avantpassats”. Calpena ha parlat àmpliament sobre Barcelona, la ciutat que coneix a fons, i ha deixat ben parat el públic present a la Biblioteca Carles Rahola quan ha exclamat: “Si Cerdà hagués tirat endavant els seus somnis, Barcelona seria horrorosa. Gràcies a l’especulació urbanística és tan bonica com és ara”.
El divendres ha acabat amb una reflexió sobre les marques que recorden el pas del temps. Unes marques que interessen a Bernardo Atxaga, sobretot si donen fe d’un passat viscut: “Cal distingir entre temps i passat. Si no ha passat la vida per un lloc, no hi existeix el passat”. Part de la conversa ha girat sobre si és bo tenir ben present aquest passat o de vegades és més sa oblidar-lo. “Els avis no volien recordar la guerra”, ha apuntat Albert Sánchez Piñol. Atxaga hi està d’acord: “Sempre que es pugui oblidar, millor oblidar. Però si no es pot, el record ha de tenir una funcionalitat”. El record ha de servir per tirar endavant.