Heretar la terra

Teresa Ibars (Aitona, 1962) es considera fan incondicional dels erms, dels secans del marge dret del riu Segre i de les boires de la seva comarca, el Baix Segre. Viu i treballa a Lleida. És llicenciada en Geografia i Història i és arxivera de la Diputació de Lleida, des de l’abril del 1988, i cap del Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la mateixa institució, des de l’any 2001. És una membre activa de l’ONG Arxivers sense Fronteres i en l’actualitat està realitzant el tractament documental del fons del polifacètic i perifèric Guillem Viladot a la Fundació Lo Pardal d’Agramunt. És col·laboradora habitual, com a prescriptora, en llibreries com Caselles i La Irreductible així com també en alguns mitjans de comunicació. És autora, entre altres, de L’atles de l’oblit (Pagès Editors) i del Silenci de l’angle, Guillem Viladot o el desfici pel jo (Fonoll).

María Sánchez és veterinària i treballa amb races autòctones en perill d’extinció, defensant altres formes de producció i relació amb la terra com l’agroecologia, el pasturatge i la ramaderia extensiva. Col·labora habitualment a la ràdio i als mitjans digitals i de paper sobre ecologia, literatura, feminisme, cultura i mitjans rurals. És autora del poemari Cuaderno de campo (La Bella Varsòvia, 2017), de l’assaig Tierra de mujeres (Seix Barral, 2019) i Almáciga (GeoPlaneta, 2020), un glossari poètic que recull paraules del medi rural en risc de desaparèixer que està il·lustrat per Cristina Jiménez. Coordina també el projecte “Las entrañas del texto”, des del qual convida escriptors a reflexionar sobre el procés de creació.

En altres guardons, ha rebut el Premi Fundació Princesa de Girona de les Arts i Lletres 2021 per “la seva tasca com a poeta, escriptora i activista en defensa de la cultura rural, i especialment del paper oblidat de les dones al camp”; el Premi Nacional de Joventut de Cultura de l’INJUVE per haver contribuït “a visibilitzar amb caràcter modèlic i innovador la necessitat de mantenir la vida al camp”; el Premi Orgull Rural del Patronat de la Fundació d’Estudis Rurals “per ser un pont de divulgació del món rural”; el Premi Fademur 2019 per la seva lluita a favor de les dones rurals, i el Premi Còrdova en Igualtat 2020 a la categoria art i cultura de la Diputació de Còrdova. Ha estat traduïda al francès (Rivages), a l’alemany (Blessing Verlag) i Tierra de mujeres, a l’anglès (Trinity University Press).

Rosa Cerarols (Calders, 1979) és geògrafa polifacètica. És professora al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i membre del grup de recerca en Geohumanitats, on investiga el paper de la geografia en la seva intersecció entre creació cultural i paisatge. Ha publicat Geografías de lo exótico: el imaginario de Marruecos en la literatura de viajes (Bellaterra, 2016) i recentment ha coeditat L’altre món rural (Tigre de Paper, 2022). És membre fundador del projecte multidisciplinari Konvent, de creació artística i foment del territori, on compagina comissariats amb disseny de propostes de desenvolupament local a partir de pràctiques creatives inclusives. El 2021, juntament amb Clara Nubiola, va guanyar el premi biennal d’art contemporani de la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya central amb el projecte “De buscar un mar i trobar un paisatge”, exposat al Casino de Manresa.