El MOT tanca la primera setmana des d’Olot amb tres converses sobre l’exposició d’un mateix, la manera de mostrar la realitat i les històries personals
La primera setmana del festival MOT, que s’ha fet des d’Olot, ha acabat aquest vespre després de tres converses molt interessants sobre l’exposició d’un mateix, la manera de mostrar la realitat i les històries personals.
La jornada ha arrencat al migdia amb el Ver-MOT i la conversa “El jo exposat”.
Marta Pasqual, Mar Bosch i Toni Sala, moderats per l’escriptora i periodista Anna Ballbona, han parlat sobre les maneres que tenim de parlar d’un mateix o dels éssers estimats. “De vegades”, dèiem en el text introductori de la conversa, “mostrar és una manera d’ocultar, i no forçosament allò que és real és més autèntic, de la mateixa manera que allò que és ficció no forçosament és mentida”.
Sobre aquesta paradoxa ha girat el Ver-MOT d’avui. En aquest sentit, Toni Sala ha estat el primer d’intervenir, plantejant la relació entre el “jo” i el “jo narrador”. “Igual que un lector quan llegeix es transforma en un altre, en el cas d’un escriptor arriba un punt que es troba entre el que no és i el que és, una mena de màscara, gairebé una segona pell. El meu jo, sense haver viscut les situacions narrades, busca participar en certa manera dels personatges”, ha dit.
Després, Marta Pasqual hi ha afegit que “em vaig plantejar de fer servir el jo per mostrar les dificultats que jo tenia per explicar aquesta història. Una història tapada, plena de tabús. És en aquest sentit que el llibre acaba sent autoficció, amb un “jo exposat” i amagat alhora”.
Finalment, Mar Bosch ha exposat que “la reflexió sobre el ‘jo’ va tornant amb cada llibre que he escrit, i cada jo és reactiu respecte del de la novel·la anterior. En l’últim cas, un narrador íntim contrasta amb la situació distòpica que es planteja”.
A la tarda, la primera conversa ha estat “El jo polític”, un debat entre Jordi Graupera i Raül Garrigasait, que ha estat moderat per la doctora en Literatura Catalana Contemporània i investigadora Júlia Ojeda. La conversa ha versat sobre la manera de mostrar la realitat.
Ojeda ha introduït diverses qüestions en una conversa farcida d’un fons filosòfic que ha impregnat el conjunt del diàleg. “Quina mena d’escriptors sou? Com heu introduït el ‘jo’? Fins a quin punt es fa ús de la pornografia del jo? És la literatura una forma de coneixement?” La tensió entre la recerca de la veritat i com les pretensions polítiques poden interferir en aquesta cerca ha sigut un fil conductor que ha acompanyat bona part de la conversa.
Raül Garrigasait ha destacat que, “en la literatura del jo, aquest llibre és fruit d’un atzar. Si vaig aconseguir que m’interessés el ‘jo’ és la reflexió que aquest ‘jo’ està fet de coses externes al ‘jo’. Reflexiono sobre com ens construïm les identitats amb coses que en realitat són comunes i no individuals”.
Per la seva banda, Jordi Graupera ha exposat que “jo no sóc escriptor. Seria més honest dir que sóc un polític que escriu. I el bon polític entén les passions del poble però no es coneix a ell mateix. És el poble que el coneix a ell. Quan t’asseus a escriure és molt difícil desfer-te d’aquesta idea. Una part de mi és el jo polític que busca topar amb el mon, amb el lector”.
Per acabar, en l’última de les converses de la jornada, “Qui sóc jo?”, Héctor Abad Faciolince i Laura Ferrero han parlat sobre les històries personals i les imatges perdudes, el dolor i els traumes familiars, moderats pel redactor cultural i coautor de documentals Xavier Ayén.
Ayén ha iniciat la conversa plantejant què farien els autors sense el “jo”, uns autors, els d’avui, que han usat la pròpia família per crear grans obres. Hi han sortit qüestions com els límits, els de parlar sobre els altres, els de la memòria. La tristesa i l’amor, i de com parlar-ne.
“Jo sabia, des que van matar el meu pare, que algun dia ho hauria d’explicar. A casa no ens havien ensenyat a vengar-nos, ni a usar armes, però sí a que les paraules poden ser punyals. Vaig tardar a estar preparat per deixar l’oblit, però al final ho vaig fer”, ha explicat Héctor Abad Faciolince.
En el cas de Laura Ferrero, l’escriptora ha exposat que “tots recordem el que necessitem recordar. Cadascú recorda una cosa completament diferent, que impedeix entendre realment el passat”. “És l’origen de la novel·la, quan vaig preguntar per una foto familiar i tothom em va mentir”, ha dit.
Tots tres han protagonitzat alguns moments divertits, traient anècdotes i rient de les tragèdies, de les dificultats.
D’aquesta manera, el MOT ha posat punt final a la setmana olotina i continuarà dijous de la setmana que ve, a les 18 h, a la Biblioteca Carles Rahola de la ciutat de Girona, amb la conversa “El jo esclatat”, amb Enrique Vila-Matas i Anna María Iglesia.
Us deixem amb un petit tast d’aquests dies tan intensos de festival per la capital de la Garrotxa.
Fotos: Marti Albesa
Vídeo: Leeksonfilms