La maldat i l’amor i la construcció de la realitat, al primer divendres del MOT
La maldat i l’amor i la construcció de la realitat han centrat el primer divendres del MOT a la Sala El Torín d’Olot.
La primera conversa, “El jo adolorit”, ha reunit Josep Girós i Jaume Ferrer que, moderats per l’escriptora i subdirectora de la revista cultural Catorze, Gemma Ventura, han parlat sobre la manera com afronten, en les seves obres narratives, un dels motius més difícils de la literatura, el dolor en totes les seves formes. Una conversa que ens ha remogut i commogut.
La conversa ha plantejat debats tan profunds com la invisibilitat del dolor en els infants, la maldat tapada, el desig de mort, la complicitat en els silencis, el dret a enfadar-se, la perversitat de la memòria o la necessitat o no del perdó.
Josep Girós ha ressaltat la duresa de l’odi i del dolor en els infants. “A vegades pensem que un nen de 6 anys no pot tenir maldat però existeix, no només en adults o en malalts. I ens hi hem d’enfrontar. Però quan ets petit i estàs sol és molt difícil. Els infants son molt fràgils, perquè no saben que són agredits”, ha explicat.
Per la seva banda, durant la conversa, Jaume Ferrer ha exposat que “els infants assumeixen com a normal els mecanismes d’anul·lació d’una persona i quan com a nen te n’adones ja ha passat massa temps. La realitat és molt més dura que la ficció. Els autors se salten escenes però en la vida no es pot fer”.
Malgrat el dolor, tot i la incomprensió, a pesar dels silencis, tot dos autors han coincidit a afirmar que cal fugir de l’odi. “Viure sempre amb odi seria molt cansat. Des de l’odi no es pot construir res, per això no pots quedar instal·lat en l’ira, en l’estrès. Hem d’acabar sortint”, ha explicat Girós. Ferrer, per la seva banda, ha dit que “l’odi no es pot mantenir en una mateixa intensitat”, si bé ha matisat que “tot i així, cal que existeixi el dret a expressar la ràbia, un dret que a vegades es menysté, ja que el dolor dels altres és molt avorrit i sovint no s’escolta”.
La segona conversa ha girat al voltant del concepte “Del jo al tu”, i ha comptat amb les intervencions de Claudia Durastanti i Miguel Ángel Hernández, i del periodista cultural David Guzmán, que ha moderat la conversa.
Els dos autors han coincidit a afirmar que els seus llibres respectius parlen de la desubicació en tots els sentits, físicament, en els rols de família, en la identitat. “Exposo l’ambivalència del concepte d’estranger. És ruptura, llibertat? O al contrari, t’atrapa, et mortifica. En el meu cas, he patit molt el no pertànyer”, ha explicat Durastanti. Hernández, per la seva banda, ha dit que “la novel·la parla de la desubicació, de sentir-se sempre fora de temps i de lloc, fins i tot en l’origen, o en el destí, un sentiment que m’ha acompanyat tota la vida”.
La conversa també ha plantejat si la no ficció és possible. “Fins a quin punt es pot estendre la falsificació de la memòria? Jo vaig créixer amb una veritat sobre la família, repetida per la meva mare. Quan vaig preguntar al meu pare, em va dir una cosa completament diferent. Dues interpretacions contradictòries del mateix fet. La realitat és una invenció”, ha explicat Claudia Durastanti.
En el cas de Miguel Ángel Hernández, aquest ha comentat la manera com les realitats són construccions personals. “La memòria és una fàbrica de ficció, i ningú vol ser explicat, una qüestió fonamental en l’escriptura de l’altre. El protagonista vol entendre què va passar però hi ha tantes veritats que la veritat es dilueix”.
Les properes converses seran demà, dia 16 de març, també des de la Sala El Torín d’Olot, i tractaran sobre “El jo polític”, amb Jordi Graupera i Raül Garrigasait, i “Qui sóc jo?, amb Héctor Abad Faciolince i Laura Ferrero.
Recordeu que una estona abans, a les 12 h, hi ha el Ver-MOT “El jo exposat”, amb Marta Pasqual, Mar Bosch i Toni Sala, a la plaça del Puig del Roser d’Olot.
A continuació us deixem els dos vídeos de la jornada, per si voleu reviure les converses.
Fotos: Marti Albesa
Vídeos: Leeks On Films