La ficció i l’autoficció centren les converses del primer dia del MOT
Avui hem donat el tret de sortida al MOT. Aquest any, el festival ha començat a Olot, on s’estarà fins dissabte.
La Sala El Torín s’ha omplert a vessar per escoltar les dues converses del dia: “La identitat del jo“, amb Sergi Pàmies i Jordi Cornudella, i “El jo familiar“, amb Marta Marín-Dòmine i Marcos Giralt Torrente.
La jornada ha arrencat amb la benvinguda per part de la codirectora del MOT a Olot, Judit Badia; del regidor de Cultura d’Olot, Josep Quintana; del delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les comarques gironines, Josep Calatayud, i de la diputada de la Diputació de Girona Imma Muñoz, que han agraït la feina de l’organització, dels autors, de les administracions i del públic, que han coincidit a lloar per la seva fidelitat. També han destacat el 10è aniversari del festival i la qualitat i l’èxit que ha demostrat.
Amb la sala plena a vessar, Sergi Pàmies i Jordi Cornudella han protagonitzat la primera conversa del festival, “La identitat del jo” que ha estat moderada pel crític literari i professor de literatura contemporània Xavier Pla.
Tots tres han parlat sobre la manera com Pàmies ha tractat l’autoficció en les seves publicacions.
Xavier Pla ha iniciat la conversa donant les gràcies al festival. “El MOT és molt estimulant i una prova que coses que es fan fora de Barcelona poden ser d’èxit i agrupar molta gent”. Pla també ha presentat els autors i s’ha mostrat satisfet “que puguem començar les converses amb Pàmies i Cornudella”. “Pàmies no té pressa per publicar. Publica llibres breus i intensos. I cada cop que publica ho fa millor, així que val la pena felicitar-lo”. Pel que fa a Cornudella, Pla ha explicat que el seu nom va aparèixer per la gran relació que té amb Pàmies com a editor i que “va semblar que seria bona idea per relacionar-los”.
Sobre la relació entre Pàmies i l’edició d’enguany del MOT, Pla ha afegit que “pot sorprendre que Pàmies encaixi amb el tema del MOT. Justament un dels seus contes porta per títol ‘La segona persona’. Però parlar del jo comporta parlar del tu, evidentment”.
Sergi Pàmies ha relatat com va canviar l’estratègia narrativa en un punt de la seva trajectòria. “A l’hora d’escriure em vaig voler separar d’allò meu, de la família, del jo. Aquesta imposició em limitava la llibertat però m’obria el món de la ficció. Després vaig veure que l’esforç que feia per distanciar-me’n no tenia sentit, i vaig començar a fer-ho explícit”. “Tota la literatura acaba parlant d’un mateix i acaba sent autoficció”, ha conclòs.
Per la seva banda, Jordi Cornudella ha relatat la relació entre ell i Pàmies, tan llarga en el temps. “El meu primer llibre com a editor va ser el primer de Pàmies com a escriptor”, ha dit. I ha fet incisió en el moment en què va començar a ficcionalitzar el seu jo històric. “Un bon exemple és el fet que l’últim llibre de Sèrgi Pàmies és ‘L’últim llibre de Sergi Pàmies’. No és el ‘jo’, perquè és ‘l’ell’, però designa molt bé l’autoficció”. Cornudella també ha aprofitat per elogiar Pàmies com a escriptor: “Pàmies no ha parat mai de progressar, i això és molt infreqüent en els escriptors, que solen patir davallades”.
Durant la conversa, Sergi Pàmies ha protagonitzat moments de riure entre el públic, fent broma sobre anècdotes personals i professionals relacionades amb la manera com ha escrit sobre la seva història personal, especialment sobre la relació amb els seus pares, el polític Gregorio López Raimundo i l’escriptora i periodista Teresa Pàmies i Bertran.
La segona conversa ha tret la part més íntima dels autors i la sensibilitat del públic amb un debat sobre l’escriure “des de dins”. Sobre el narcisisme en l’autoficció, la construcció dels pares en la literatura, la seva relació amb ells o el paper com a fills.
L’activitat ha girat al voltant d’“El jo familiar”, i ha comptat amb les intervencions de Marta Marín-Dòmine i Marcos Giralt Torrente, i de la traductora Àgata Losantos, que ha moderat la conversa.
“Que si escrivim des de dins? No sé de quina altra manera es pot escriure, des d’un dins que pot ser compartit amb altres. Sobre el narcisisme, sap greu la relació que s’ha establert entre la literatura del jo amb un selfie. En un selfie manipulem el que veiem. Amb l’autoficció l’autor es presta al lector sense maquillatge”, ha explicat Marta Marín-Dòmine.
Marín-Dòmine també ha destacat la importància de la literatura del jo “que permet tractar temes que no se solen abordar, i fer les paus amb aspectes d’un mateix”, i el seu rol de filla que, ha dit, “és realment el tema dels meus llibres”. “Tenim una similitud amb la mare que et porta a plantejar si ets igual que ella, un fet que casi és sinistre”.
Marcos Giralt Torrente, en les seves intervencions, ha explicat entre altres qüestions que, més enllà d’històries personals, el que l’impulsa a escriure són les històries que tenen valors literaris. “Quan ho faig i em plantejo un llibre, assumeixo certes regles: cal despullar els altres però també un mateix per ser just”.
Sobre el debat del dolor en l’escriptura, Giralt ha sentenciat que “sempre s’escriu des d’una ferida, perquè va lligat amb viure. Algunes persones s’hi encallen i l’art al final juga amb aquesta ferida, artísticament val la pena explotar-ho. Però jo prefereixo el Marcos persona, que va buscar sanar la ferida amb el pare”.
Les properes converses seran demà, dia 15 de març, també des de la Sala El Torín d’Olot, i tractaran sobre “El jo adolorit”, amb Josep Girós i Jaume Ferrer, i “Del jo al tu”, amb Claudia Durastanti i Miguel Ángel Hernández.
A continuació us deixem els tres vídeos de la jornada, per si voleu reviure les converses.
Fotos: Marti Albesa
Vídeos: Leeksonfilms Produccions SL