Primeres confirmacions del MOT 2026

Gian Marco Griffi, Julio Llamazares, Míriam Cano, Oriol Canosa, Irene Pujadas, Núria Perpinyà, Joan Benesiu i Antoni Martí Monterde

El MOT, festival de literatura de Girona i Olot, presenta els primers noms del 2026, una edició dedicada al viatge en la literatura en totes les seves formes. El festival tindrà lloc del 19 al 21 de març a Olot i del 26 al 28 de març a Girona, i proposarà una reflexió literària sobre el moviment, l’exploració, la transformació i la trobada amb l’inesperat.

PRIMERES CONFIRMACIONS

Els primers noms del MOT 2026 ja permeten avançar una programació rica en mirades sobre el viatge —sigui físic, simbòlic o interior— i en maneres diverses d’entendre el desplaçament. Des dels mapes tenebrosos (Gian Marco Griffi) fins al viatge al passat com a exercici de reparació (Julio Llamazares), passant per la sempre renovada senda grega (Míriam Cano i Oriol Canosa), la immersió en l’interior del cos com una odissea de partícules (Irene Pujadas i Núria Perpinyà) o els camins tortuosos pels quals el llegat cultural europeu es manté com un referent ineludible malgrat les ruïnes (Joan Benesiu i Antoni Martí Monterde).

Els autors i autores confirmats a la dotzena edició del MOT i les obres per les quals han estat convidats són:

  • Gian Marco Griffi, Ferrocarrils de Mèxic (La Segona Perifèria, 2025)
    Ferrovie del Messico ha venut més de seixanta mil exemplars i s’ha traduït a França (Gallimard) i Alemanya (Ullstein). Griffi va ser candidat al Premi Strega, el més important d’Itàlia.

  • Míriam Cano, Metamorfosi (L’Avenç / L’Accent, 2025)
    És escriptora i traductora. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans i és codirectora de l’Escola Bloom, on imparteix els seminaris de Prosa i Lectura i Creació Poètica. La seva obra poètica es caracteritza per una atenció al llenguatge precís i una mirada contemplativa sobre el paisatge i la memòria.

  • Julio Llamazares, El río del olvido (DeBolsillo, 2016) i El viaje de mi padre (Alfaguara, 2025)
    És un escriptor històric, estudiat a les facultats de Periodisme. Ha escrit poesia, narrativa i conte, ha escrit guions cinematogràfics i ha dirigit, juntament amb Felipe Vega, la pel·lícula Eloxio da distancia. Traduït a trenta idiomes, la seva novel·la Luna de lobos ha estat portada al cinema i La lluvia amarilla ha estat adaptada al teatre i a la dansa.

  • Oriol Canosa, La balada del vell món (Pòrtic, 2025)
    És escriptor de literatura infantil i juvenil i durant anys ha treballat de llibreter a Barcelona. Ha publicat més de trenta llibres per a lectors de totes les edats. A La balada del vell món transforma l’experiència de travessar a peu el sud d’Europa en una meditació sobre l’acte de caminar, la soledat, el temps i la mitologia que viu als llocs. 

  • Irene Pujadas, La intrusa (L’Altra, 2025)
    L’obra de Pujadas es caracteritza per una mirada aguda sobre les relacions personals i els conflictes contemporanis, amb un estil narratiu que combina precisió formal i intensitat emocional. Els seus textos han estat reconeguts per la crítica per la seva capacitat d’explorar els desperfectes de la vida quotidiana amb una prosa acurada i penetrant.

  • Núria Perpinyà, El cos invisible (Angle, 2025)
    És escriptora i professora de Literatura Comparada a la Universitat de Lleida. Les seves novel·les tracten temes inusuals amb estils innovadors: arquitectura i música (Una casa per compondre), família i bogeria (Mistana), ciència i homosexualitat (Un bon error), passions amoroses i alpinístiques (Al vertigen), museus i classes socials (Els privilegiats), cultures en extinció (Els cal·lígrafs), Internet (I, de sobte, el paradís; El vici) i el canvi climàtic (Diatomea).

  • Joan Benesiu, Terminus (Periscopi, 2024)
    Ha guanyat premis com el Blai Bellver de Narrativa, el Llibreter, el Crexells i el Ciutat de Barcelona, entre d’altres. Ha col·laborat a À Punt Ràdio i ha publicat articles i relats en diferents mitjans com L’Esca (Arbúcies); Diario Información, d’Alacant; Manual de Uso Cultural, de Màlaga; El Món d’Ahir, i Sàpiens.

  • Antoni Martí Monterde, L’erosió (Minúscula, 2019) i Memòries d’un vagó de ferrocarril (Bromera, 2025)
    És professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca en Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, el Màster Barcelona-Europa i la Col·lecció Figura, a Edicions UB. Ha publicat L’erosió (Edicions 62, 2001; Minúscula, 2019), relat d’un viatge literari a l’Argentina.

Un dels reptes del MOT és la prescripció literària. Per això, el festival fa un esforç per anticipar el programa i les lectures per tal que el públic pugui llegir-se les obres abans d’escoltar els autors en directe. 

LA IMATGE DEL MOT 2026, OBRA DE L’ESTUDI DE BEZZI

En aquesta edició, l’estudi gironí de bezzi, dirigit per Ariadna Argelaguet, assumeix la direcció creativa de la imatge del festival.

Sota el concepte “El moment abans de marxar”, la imatge captura l’instant carregat d’expectativa en què es consulta un mapa o un cartell de vols. La proposta gràfica funciona com a metàfora de la frontera entre allò conegut i allò invisible: el fet d’estar en moviment sense haver-se desplaçat encara, que encapsula la promesa i el potencial del viatge literari que es viurà al festival.