L’horta i el poble Maputxe, al primer dia de MOT

El MOT 2022 ja ha començat. La sala El Torín d’Olot s’ha omplert per a les dues converses programades: ‘Història i memòria d’un paisatge’, amb Joan Francesc Mira i Joan Nogué; i ‘La Tierra vive y en ella la sangre de los antepasados’, amb Elicura Chihuailaf i Txalo Toloza-Fernández.

Als discursos d’obertura, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, ha definit el MOT com “un festival molt ambiciós i desacomplexat, que posa en diàleg la literatura catalana amb la resta de literatures amb tota normalitat”. La comissària, Maria Bohigas, explica que han construït la programació d’aquesta edició “com un mosaic on cada peça completa o altera l’altra”.

La primera conversa entre Joan Francesc Mira i Joan Nogué ha girat al voltant de l’horta de València, el lloc on va néixer Mira i el lloc que ha evocat en el seu llibre El tramvia groc. “El paisatge és el receptacle del passat en el present. És a través del paisatge que accedim en un temps que ja ha passat”, apuntava Nogué tot subratllant la importància de les olors en els records del paisatge. Joan Francesc Mira reivindica la importància d’escriure sobre allò local: “Totes les bones novel·les són locals i localistes. Totes. Si no és local no serà mai universal”

De l’horta Valenciana hem viatjat fins a Sud-Amèrica, concretament cap al poble Maputxe. Elicura Chihuailaf i Txalo Toloza-Fernández han protagonitzat la conversa La Tierra vive y en ella la sangre de los antepasados. Al poble Maputxe se l’identifica com a “brot de la terra”. “Als pobles natius se’ns denomina així perquè som pobles amb memòria. A la Terra, però, hi ha ningú que no provingui de pobles natius i de l’oralitat”, explica Chihuailaf. El poeta maputxe ha subratllat la importància del llegat dels avantpassats i de continuar la seva tasca. La conversa ha culminat amb una reivindicació: “Quan una cultura es panseix o desapareix, tots hi perdem”.