El MOT 2017 ha arrencat amb gran expectació per assistir a la conversa entre Sergi Belbel, Josep Maria Mestres i Mita Casacuberta sobre “El soroll del passat” i al diàleg entre Almudena Grandes i Anna M. Garcia sobre la “Guerra Civil”. La sala La Carbonera s’ha fet petita aquest dijous amb els centenars de persones que no es volien perdre el festival.
Belbel i Mestres han parlat de l’ús del passat en el teatre, com una manera d’interpel·lar al present. Belbel ha posat d’exemple les obres de Shakespeare. En parlar de Ricard III i Timó d’Atenes, el dramaturg està parlant en realitat dels polítics britànics d’aquell moment i del paper de la reina Elisabet I. “Les obres clàssiques són contemporànies. És aquest passat que ens il·lumina el present”, ha apuntat Josep M. Mestres. Sergi Belbel comparteix la tesi i ha fet un pas més enllà: “L’obra mestra és aquella que canvia amb el pas del temps i canvia amb la perspectiva dels lectors”. A tall d’exemple els dos han coincidit que a dia d’avui La Filla del Mar, d’Àngel Guimerà, la protagonitzaria una dona refugiada.
“No existeix una proesa tan digna com sobreviure”
Almudena Grandes atreu grans multituds i se sap posar el públic a la butxaca. Ha quedat clar a partir de les vuit del vespre d’aquest dijous amb la conversa sobre la Guerra Civil espanyola. Grandes ha confessat que els seus personatges preferits són els resistents i ha sentenciat que “no existeix una proesa tan digna com sobreviure”. L’escriptora madrilenya lloa la tasca de les dones, sense les quals no hauria existit l’antifranquisme i és una defensora les múltiples forma de resistència: “Mantenir l’alegria, aguantar dempeus i riure i no rendir-se mai és una manera de resistir”.
Les diferències i similituds entre els historiadors i els novel·listes i dramaturgs que escriuen sobre el passat han sorgit en les dues converses d’aquest dijous. Grandes ho compara amb la imatge de dos cotxes a la mateixa carretera, circulant a la mateixa velocitat en sentits oposats i reivindicava que “la llibertat d’un escriptor per escriure una novel·la històrica, no pot xocar amb la lleialtat als fets històrics”. Per Josep Maria Mestres, la principal diferència entre un escriptor i un historiador rau en el fet que “els historiadors expliquen els fets, però nosaltres expliquem el que sentia la gent que vivia aquells fets”.
El primer dia del MOT ha acabat amb una obra de teatre corprenedora basada en l’experiència real d’una noia que un bon dia descobreix que els seus pares, dos militars argentins, en realitat no eren els seus pares sinó que havien robat el nadó d’una família de dissidents. Ella era un d’aquells nens robats que busquen desesperadament les mares i àvies de la Plaza de Mayo.