El Torín ple a vessar en el segon dia del MOT a Olot

La sala El Torín d'Olot plena a vessar, en la conversa entre Bel Olid i Luisgé Martín. Foto: Martí Albesa.
La sala El Torín d'Olot plena a vessar, en la conversa entre Bel Olid i Luisgé Martín. Foto: Martí Albesa.
La sala El Torín d’Olot plena a vessar, en la conversa entre Bel Olid i Luisgé Martín. Foto: Martí Albesa.

Luis Sepúlveda, Luisgé Martín, John Carlin, Hakan Gunday, Bel Olid i Anna Ballbona. El segon dia del MOT a Olot tenia tots els ingredients per esdevenir potent i les expectatives s’han complert. La sala plena a vessar per escoltar les diferents converses sobre Xile, sobre la identitat sexual i sobre el mal amb tots els seus atributs. 

En la primera de les converses de la tarda, Luis Sepúlveda ja deixava clar a Anna Ballbona la importància de la literatura per preservar la memòria: “Nosaltres vam néixer a la segona meitat del segle XX i estem condemnats a escriure la memòria de la nostra gent”. Sepúlveda també apel·lava a la resistència: “Hem entrat a una fase que l’única forma possible de viure és resistint. Una resistència que permetrà a la generació següent formular un nou projecte de societat més just i igualitari”.

Tot seguit, Bel Olid i Luisgé Martín començaven una conversa sense embuts sobre diversitat sexual i les diferents formes d’estimar en una societat, entrant també en confessions tòrrides de les pràctiques sexuals de cadascú. “Vivim en societats en què la sexualitat segueix essent un camp de mines. La sexualitat segueix estant molt en la penombra, amb connotacions negatives”, es lamentava Martín que defensava que més d’hora que tard vindria una societat sense l’amor romàntic i on el sexe no tindrà la finalitat reproductiva.

L’última de la conversa del dia, que va acabar ja a l’endemà, va girar a l’entorn del mal amb totes les seves vicissituds. John Carlin i Hakan Gunday donaven el seu punt de vista sobre la matèria al comissari del MOT 2018, Josep Ramoneda. “Com es mesura el mal? Es mesura amb la quantitat de gent que ha patit el fet malvat o en funció del motiu que té les persones per fer el mal?” es preguntava Carlin tot just començar la conversa. Gunday reclama el paper de l’escriptura en fer visible allò que no ho és i trencar amb el relat oficial del poder per dominar la població. “La sensibilitat és un múscul. Si es treballa funciona. Si no, tots tenim tendència a esdevenir crèduls i idiotes. Si ho acceptem, podem lluitar contra aquesta tendència”, assegura l’autor grec.