El MOT 2018 ja està en marxa. Aquest any el tema del festival és la literatura encarnada i les dues primeres converses han girat al voltant de la corrupció política i del mite de l’arcàdia feliç de la infantesa. Fins a set autors han pujat dalt l’escenari de la Biblioteca Carles Rahola de Girona per reflexionar sobre aquells temes dels quals han escrit en algun dels seus llibres.
Llucia Ramis es queixava que la corrupció ja formi part de la nostra vida: “És un monstre que va sota terra i es va fent gros perquè ningú li atura els peus”. Ramis ha demanat a la ciutadania que es reveli i defensi els seus drets; uns drets que pares i avis han lluitat per aconseguir i que ara molt pocs lluiten perquè no ens els prenguin. Comparteix el diagnòstic Ferran Torrent que es mostra poc optimista a una millora en aquest sentit: “La corrupció lligada a la política existirà sempre i la corrupció lligada als grans imperis industrials també”. En el cas de Mallorca, aquesta corrupció s’ha vist clarament en el turisme i en com una illa amb uns paisatges fascinants s’ha anat omplint d’hotels i apartaments. Guillem Frontera ho té clar: “El turisme, després de la guerra, és l’activitat humana que canvia més coses amb menys temps”.
De la corrupció hem passat a la infantesa, a aquell espai que l’imaginari col·lectiu etiqueta com a idíl·lic i feliç però que moltes vegades no ho és tant. Segons Andrés Barba, aquest mite de la infantesa feliç neix a l’època de la il·lustració, quan es passa del paradís d’Adam i Eva al propi paradís personal de la infantesa. Tot i així, en aquell moment també s’estableix una contradicció encara vigent avui: adular la infància i voler al mateix temps que el nen sigui adult ràpidament. Reflexionant sobre la maldat en la infantesa, Care Santos creu que “la maldat és la resposta a alguna cosa” i Andrés Barba es pregunta “fins a quin punt quan diem que un nen és dolent ho fem des d’un punt de vista adult, sense que ell sigui conscient de la seva maldat”.