De novel·les sobre crims, d’autors russos que triomfen escrivint en francès i de genocidis i crims contra la humanitat n’hen parlat a les converses d’aquest segon dia del MOT. Pel Coll, Miquel de Palol, Andreï Makine i Philippe Sands han conversat amb Eva Vàzquez, Xavier Pla i Miquel Berga a l’escenari de la biblioteca Carles Rahola.
En la primera de les converses ens hem situat al món rural per parlar dels crims que passen entre muntanyes. Segons Pep Coll, “abans, al camp hi havia molts més crims ja que hi havia una escopeta a cada casa”. Una escopeta de caça que quan hi havia una disputa més d’un no dubtava en utilitzar-la per un altre propòsit. De fet, Miquel de Palol es pregunta què passaria actualmet al nostre país si la gent tingués armes i es respon que “probablement estaríem en una situació molt pitjor de la que estem ara”. Parlant d’assassins i de persones dolentes, de Palol ho té clar: “Els pitjors monstres els genera la hipertròfia de la raó, la raó duta a les últimes conseqüències.”
Del món rural del Pallars just després de la postguerra saltem a les relacions entre Rússia i França. Andreï Makine és un escriptor rus francòfon amb qui hem reflexionat també sobre l’art d’escriure: “Escriure és matar la mort. A través del record podem retenir l’existència d’algú”. En una època on hi havia un teló d’acer infranquejable, i un rus podia viatjar a la lluna però no a París o a Viena, l’únic contacte que la URSS tenia amb algun europeu era a través dels llibres que arribaven clandestinament d’Europa. Anys més tard, el teló va caure i la URSS es va desintegrar. “Pel comunisme, l’acció política de Gorbatxov va ser com si un dia el Papa sortís a la plaça de Sant Pere i digués «la religió s’ha equivocat, Déu no existeix»”, asssegura Makine al Festival MOT.
En l’última de les converses del dia, a una hora on Europa es posa el pijama per anar a dormir i en canvi nosaltres ens disposem a escoltar escriptors, tal com ha recordat Miquel Berga a l’inici de la sessió, Philippe Sands ha parlat de genocidis i crims contra la humanitat. “Algú que ha patit una experiència traumàtica, agafa aquesta experiència, la posa en una cripta, la tanca amb una porta i llança la clau de la porta”, assegura Sands després d’investigar molt sobre el tema en pròpia pell. La diferència entre evitar que es produeixin crims contra la humanitat o genocidis rau en el fet de si vols que la llei et protegeixi perquè ets un ésser humà o bé perquè formes part d’un grup que mereix la seva protecció, explica l’escriptor.