Olot agafa el relleu de Girona en la segona setmana del Festival MOT i ho fa estrenant un nou espai: la sala El Torín. Un espai molt més ampli que La Carbonera, lloc on s’ha fet el MOT en les anteriors quatre edicions, i també amb molta més visibilitat pel públic assistent. La sala s’ha decorat degudament creant un clima intimista entre l’espai de converses, el bar i la llibreria.
La primera de les converses va ser sobre literatura i malestar, amb Mar Bosch, Xevi Sala i Vicenç Pagès, moderats per Valèria Gaillard. Segons Vicenç Pagès, el malestar és bàsic per escriure: “Si tens malestar escrius encara que no publiquis. Quan has escrit, aquell malestar ha disminuït. Per això, jo sempre tinc la idea que escric l’últim llibre, perquè faig net. Llavors apareix un altre malestar i em surt un altre llibre”. Mar Bosch comparteix aquesta idea i hi afegeix que “les mateixes eines que fem servir per viure i sobreviure són les que hem de fer servir per escriure”. Amb ironia Xevi Sala rebla el clau: “Llegir un llibre és un plaer, escriure’l és una obsessió i intentar-lo publicar és un petit miracle”.
La segona de les converses d’aquest dijous tractava sobre “Escriure en el món postsoviètic”. Començava amb una baixa, la de Mircea Carterescu, que per motius personals cancel·lava a última hora el seu viatge a Olot. Al seu lloc, el comissari del MOT 2018, Josep Ramoneda, conversava amb l’escriptor albanès Bashkim Shehu. “En tots els països comunistes, tot i que la ideologia és internacionalista, hi ha un component fort de nacionalisme”, opina Shehu. Aquest escriptor exiliat a Catalunya, que va estar a la presó per allò que escrivia, explica que allò prohibit no era només criticar el règim: “A l’Albània comunista també estava prohibida la forma d’expressió literària com ara el simbolisme literari. S’havia de fer una literatura que es deia realista, que en realitat no n’era gens de realista”.
El primer dia del MOT a Olot va acabar amb Mos Maiorum, una obra de teatre que dona veu a les persones que intenten creuar el Mediterrani buscant una vida millor i clama sobre la gestió que en fa Europa que permet que morin tantes persones al mar.