Els paraigües han omplert l’entrada a La Carbonera en el segon dia del MOT. La literatura ha guanyat la batalla a la pluja i la sala s’ha tornat a quedar petita. Kenizé Mourad, Santiago Posteguillo, Valerio Massimo Manfredi, Ramon Solsona i Francesc Serés han atret garrotxins, gironins i també a persones d’Osona que no s’han volgut perdre el festival.
La tarda ha començat amb un diàleg a tres bandes sobre la necessitat d’escriure sobre aquella història que no sempre apareix als llibres d’història. És la immigració que als anys 80 arribava a Lleida i és també els operaris que en ple franquisme se’n van anar a construir el pantà de Mequinensa. Misèria absoluta. «La literatura es guanya un lloc a la història a través de les històries que explica», apunta Francesc Serés. Ramon Solsona ho comparteix i defineix escriure com «una activitat mental». «Cal donar moltes voltes i pensar la millor manera d’explicar-ho. Escriure és dubtar», ha assegurat Solsona.
Kenizé Mourad traspua saviesa i al Festival MOT ha quedat palès. De la seva vida n’ha fet una sèrie de novel·les que expliquen la història de l’Orient Mitjà. «Per l’escriptura, al principi cal comprendre’s a sí mateix i transmetre-ho als altres. Escriure és aprofundir», assegura. Per això, ha recordat aquella frase del filòsof Spinoza quan va dir: «No es tracta de jutjar. Es tracta de comprendre». La literatura és comprensió. Mourad viatja al passat d’aquests territoris per explicar la realitat del present. Explica el que va passar i imagina el que podria haver passat. «El passat és infinit per a la imaginació d’un escriptor», li ha recordat Emili Manzano.
L’última de les converses del dia ha traslladat el públic a l’Antiga Roma. Roma era un territori que avui en dia segurament es definiria com a multicultural. Prova d’això és que alguns dels més grans emperadors venien de la península Ibèrica, lluny de la capital romana. «Ser romans no tenia res a veure amb les ètnies, era una forma de vida», ha assegurat Valerio Massimo Manfredi. El paper de la dona a l’Antiga Roma també ha centrat una part important de la conversa. Santiago Posteguillo n’ha reivindicat la importància: «Dones amb poder n’hi ha hagut moltes més de les que pensem. Però en la història escrita per homes queden arraconades»