El MOT aterra a Girona posant el focus en les màscares del jo
Avui hem donat el tret de sortida a la setmana gironina del MOT, última parada d’aquesta edició del festival. L’escenari de les dues converses del dia, “El jo esclatat” i “El jo desdoblat” ha estat la Biblioteca Carles Rahola, on hem pogut sentir Enrique Vila-Matas primer i, després, Marta Segarra i Xènia Dyakonova.
En primer lloc, la codirectora de l’esdeveniment a Girona, Glòria Granell; el comissari del MOT, Xavier Pla; el diputat de la Diputació de Girona, Miquel Reverter, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, han donat la benvinguda a les persones assistents i han destacat la trajectòria del festival i el compliment dels seus principals objectius, acostar la literatura i els autors a les persones lectores i promoure la reflexió.
La conversa “El jo esclatat”, amb Enrique Vila-Matas, ha començat amb una intervenció d’Anna María Iglesia, moderadora, qui ha explicat la relació entre Enrique Vila-Matas i la literatura del jo al llarg del temps. “Qui hi ha darrere del ‘jo’ de Vila-Matas? Amb qui parlo? Qui és vostè?”, li ha preguntat a l’autor.
“Em pregunten contínuament qui sóc”, ha començat contestant Enrique Vila-Matas, qui ha afegit: “Qui sóc és el motiu mateix de la literatura. Fa anys em van preguntar si sabia qui era a través de l’escriptura. Degut a l’escriptura ara encara menys sé qui sóc”.
Durant la conversa, tots dos han parlat sobre la manera de presentar el “jo” a les novel·les, la forma de construir l’escriptura per part de l’autor, o la invenció en la narrativa del “jo”.
En aquest sentit, Vila-Matas ha llegit un fragment que va redactar per a les entrevistes. “Escric ficció des d’un espai que solen ocupar els assagistes i els poetes. Un ‘jo’ literari visible. El que s’escenifica no és una trama, sinó jo mateix tramant sota la màscara d’un narrador”.
Durant la segona conversa han sorgit diversos temes al voltant del desdoblament del ‘jo’. És possible l’existència d’un ‘jo’ únic? La idea és exclusiva de la humanitat? Implica sempre una ocultació necessària? Quin paper té la cultura en la identitat?
La xerrada ha comptat amb les intervencions de Marta Segarra i Xènia Dyakonova, i de la periodista Cristina Masanés, que ha moderat la conversa.
“Us convido a reflexionar partint de la imatge de l’infant que es reconeix al mirall. L’alegria de veure que la persona del mirall reprodueix tan exactament el que fas, que només pot ser tu mateix. Hi ha alguna manera de parlar del jo sense el desdoblament?”, ha explicat Masanés.
“La idea d’un ‘jo’ desdoblat amb màscara és molt natural en l’etapa infantil però quan ens fem grans tot s’esguerra. I és una llàstima, perquè ho trobo fantàstic, i estaria bé que tothom s’ho cregués!”, ha explicat Xènia Dyakonova en una de les seves intervencions.
Marta Segarra, en canvi, ha destacat la importància de la memòria en la construcció del ‘jo’. “L’escriptura, si l’entenem en sentit ampli, és qualsevol traça que deixem tots els animals. Llavors podem considerar que per mostrar un ‘jo’ no només cal una traça sinó també memòria, per reconèixer-nos. Potser qui perd la memòria perd el ‘jo’”.
Sobre la interferència de la cultura en la identitat, Dyakonova ho ha il·lustrat amb una anècdota personal. “Quan vaig arribar a Catalunya em va sorprendre un concepte més fred de l’amistat que no pas el de Rússia. Ara sóc jo que ho dic! Les paraules, lligades a una cultura, designen diferents fenòmens que no s’assemblen de res. La identitat no es pot deslligar de la cultura”, ha dit.
Les properes converses seran demà, dia 22 de març, també des de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, i tractaran sobre “El jo moral”, amb Monika Zgustova i Jordi Amat, i “El jo social”, amb Gabriela Wiener i Anna Pazos.
A continuació us deixem els dos vídeos de la jornada, per si voleu reviure les converses.
Fotos: Marti Albesa
Vídeos: Leeks On Films