La segona jornada del MOT, Festival de Literatura de Girona_Olot va tenir lloc ahir a la Biblioteca Carles Rahola de Girona, seu del festival a Girona.
La primera conversa, dedicada a les vides dibuixades, va reunir Lluís Juste de Nin, Toni Benages i Sebastià Roig. La comissària del MOT, Mita Casacuberta va presentar la conversa, explicant que el festival ha volgut donar a la novel·la gràfica el lloc que li pertoca dins la literatura. Una altra de les reclamacions que va sorgir durant la conversa, gràcies a una persona del públic, és que les novel·les gràfiques no només haurien de ser a les biblioteques o llibreries sinó també a les aules. Aquest punt va ser molt aplaudit tant pels convidats com pel públic assistent. El moment anecdòtic de la conversa es va produir quan una persona del públic va informar Lluís Juste de Nin que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, havia regalat al líder de Podem, Pablo Iglesias, la biografia gràfica d’Andreu Nin del mateix Lluís Juste de Nin. En finalitzar la conversa, Mita Casacuberta va assegurar que, en la pròxima edició del MOT, la novel·la gràfica hi serà representada.
Una de les converses més esperades de la segona jornada va ser la de John Banville i Nuria Barrios. La conversa, que tenia com a fil conductor les vides rebels, va començar amb la traductora de l’obra de Banville al castellà Nuria Barrios, que declarava: “Un traductor fonamentalment és un lector atent”. Durant la conversa Nuria Barrios li va preguntar pel seu pseudònim Benjamin Black, i Banville va explicar: “Ser dues persones és molt fàcil. La gràcia del món és que tots som diferents. Quan era editor també duia una doble vida”. Tot seguit afirmava: “Benjamin Black viu molt millor que John Banville, perquè ell té arguments, històries, i Banville no sap cap on va”. Quan Barrios li va preguntar sobre la seva escriptura, Banville va respondre: “Per mi escriure és com respirar. La realitat no esdevé realitat fins que no passa per les paraules”. En finalitzar la conversa, John Banville va passar una bona estona signant llibres del públic assistent.
Finalment, el portuguès Gonçalo M. Tavares i Juan Tallón, acompanyats de Mita Casacuberta, van cloure la segona jornada, amb una conversa centrada en les vides falses. Dos escriptors molt diferents però amb la particularitat que els dos treballen amb les històries falses des de perspectives diferents. Per una banda, Gonçalo M. Tavares s’ha declarat escriptor d’històries falses i, per l’altra, Juan Tallón esprem de tal manera la realitat que moltes vegades no sap on comença la realitat i acaba la ficció. El mateix Tallón va declarar: “El concepte de realitat i ficció no existeix, només hi ha narració”. Durant la conversa també van parlar sobre els mètodes de treball d’un i altre. Mentre Gonçalo M. Tavares explicava que el seu mètode era escriure a raig, Tallón en canvi deia que ell escrivia poc perquè no podia escriure contínuament. “Les interrupcions acaben ficant-se dins el text, i et serviran per recordar algunes coses en el futur”, explicava Juan Tallón.
Avui tindrà lloc l’última jornada del festival a Girona. A les dotze del migdia, l’hora del vermut, hi haurà el primer VER-MOT del MOT, amb David Cirici, José Antonio Garriga Vela, Toni Orensanz i Josep Pastells, que conversaran sobre Escriure Picasso. El VER-MOT estarà presentat i conduït pel periodista cultural Toni Puntí. A la tarda, la Biblioteca Carles Rahola acollirà les dues últimes converses. La primera, a les sis de la tarda, sobre escriure pares, amb Luis Landero, José Antonio Garriga Vela i Vicenç Villatoro. L’última, que donarà el punt final al MOT a Girona, estarà protagonitzada per Imma Monsó, Najat El Hachmi i Stefanie Kremser, que conversaran sobre escriure mares.