La segona jornada del MOT 2016 a Olot va començar ahir amb força. A les sis de la tarda la sala La Carbonera s’havia omplert de públic. Conduïts per la comissària del Mot 2016 Margarida Casacuberta, Alicia Giménez Bartlett i Martí Domínguez van oferir la conversa ‘Escriure maquis’. Els dos escriptors coincideixen en aquesta temàtica en les seves respectives novel·les Donde nadie te encuentre (basada en La Pastora, una maqui llegendària) i La sega. Curiosament, ambdós van afirmar que no tenien la intenció d’escriure sobre maquis però que es van sentir atrets pel tema que van qualificar de molt interessant, romàntic, d’idealistes i molt silenciat. Els escriptors van parlar de la seva obra però la xerrada va tenir també un important component històric i es van explicar diverses curiositats sobre aquests grups armats i la seva persecusió per part de la Guàrdia Civil.
La majoria del públic es va quedar per escoltar la conversa següent entre Juan José Millás i Monika Zgustová mentre nous oients s’anaven incorporant a la sala. Ampliació de cadires i, resultat: la sala plena de gom a gom, fins i tot amb persones dretes. La conversa no va defraudar els assistents. Millás es va posar el públic a la butxaca amb la seva oratòria propera i plena de sentit de l’humor i la transparència a l’hora de parlar de temàtiques com la bipolaritat o l’eutanàsia. També van ser punyents les intervencions de Zgustová sobre la vida d’Svetlana Alilúyeva, la protagonista de la seva novel·la Las rosas de Stalin, filla del dictador Soviétic. I els paral·lelismes entre la vida d’Svetlana i el què va viure la família d’Zgustová, la qual va haver de fugir del comunisme txec i exiliar-se als Estats Units. Una conversa amb reflexions sobre el què és bogeria i el què és normalitat i, de nou, sobre els límits entre la realitat i la ficció.
Les converses van seguir amb David Foenkinos i Perico Pastor que van parlar de ‘Vides estroncades’ centrant-se en la novel·la Charlotte de l’escriptor francès, en la qual narra la vida de la pintora berlinesa jueva que va morir amb només vint-i-sis anys a Auschwitz. Coincidències de la vida, avui hauria estat l’aniversari de Charlotte Salomon, compliria 99 anys. Foenkinos va quedar fascinat per l’obra gràfica de Salomon i aquest “enamorament” el va portar a escriure la novel·la. Afirma que “l’obra pictòrica de Charlotte Salomon causa un gran efecte sobre el qui la mira” i es pregunta “com va aconseguir transformar tot el sofriment en un esclat de bellesa quan estava al caire de la follia”. Perico Pastor també va enaltir les creacions de Charlotte per la seva qualitat que, va dir, va més enllà de la bellesa i crea un impacte sobre l’espectador.
Paral·lelament, a Can Trincheria, Meritxell Yanes i David Planas oferien la segona sessió de l’espectacle teatral Ventura. Una proposta de proximitat que va captivar el públic assistent en les dues funcions. Un espectacle que, també, parla de vides, de les vides de dues dones, la Maria i la Teresa. I no direm res per no revelar als futurs espectadors la màgia de l’obra.
Avui el MOT comença al matí amb l’espectacle familiar Irakurriz de Shakti Olaizola (11.30 h, plaça del Teatre) i el VER-MOT dedicat a Verdaguer (12 h, plaça del Teatre), en el qual participaran Andreu Carranza, Enric Casasses, Narcís Comadira i Miquel de Palol, conduïts per Xavier Albertí. I, a la tarda tindran lloc les converses entre Maria Barbal i Javier Cercas (18 h), Mia Couto i Jordi Nopca (20 h), i es tancarà el festival amb l’espectacle Jo no hi era però me’n recordo, de Quico Pi de la Serra, Julià Guillamon i Joan Sala.
