El MOT 2021, amb la programació que no s’havia pogut dur a terme al MOT del 2020, ha arribat al seu final aquest dissabte a Olot. Es tancava així un volum que durant dues setmanes ha portat autors nacionals i internacionals a Olot i a Girona.
El dia començava amb el Ver-MOT a la plaça de braus, amb Àngels Bassas, Eduard Escoffet, Jaume Coll Mariné i Mercè Ibarz. “La literatura és oral. L’hem acabat escrivint perquè hem inventat un llenguatge, però la literatura és bàsicament un acte oral”, defensava Eduard Escoffet al ver-MOT. La importància de la part oral de la literatura, la té molt clara el poeta i baixista Jaume Coll Mariné, que explica que els diferents textos no es llegeixen de la mateixa manera: “Quan llegeixes un poema en veu alta, has d’intentar no posar-hi més coses de les que diu el poema. En canvi, quan escrius teatre has de pensar que l’actor que l’interpretarà sí que hi afegirà moltes altres coses. Són oficis diferents”.
Preguntats per d’on treuen les idees per escriure, Àngels Bassas té clar que la seva faceta d’actriu la marca considerablement: “Jo em sento molt influenciada pel món de les arts escèniques. Quan escric estic molt entrenada pels cinc sentits. El pensament és molt transversal i es nota tant en la riquesa de mitjans com en la de fonts d’on beure”. Mercè Ibarz assegura que la literatura ho aprofita tot i beu de tot arreu. Ibarz té molt clar a qui es dirigeix quan es posa davant del paper: “No s’escriu per a tothom. S’escriu per a qui vol llegir. I qui vol llegir és una gent molt específica”.
A la tarda, Bernardo Atxaga omplia la sala El Torín. “No hi ha edat en qui escriu. Quan escrius tens un paisatge d’ànim i, per exemple, un escriptor de setanta anys pot tenir una frescor que als vint anys no tenia. Quan t’asseus a escriure estàs a un altre lloc fora del temps”, apuntava Atxaga tot just començar el diàleg amb la periodista Anna Guitart. L’autor basc va aprofitar l’escenari del MOT per reivindicar els contes i la poesia: “Hi ha una fòbia a la miniatura. Amb el compàs dels temps va molt millor el text breu que el text llarg”. De la poesia, a més, en va assegurar que és d’on sorgeixen tots els gèneres literaris.
L’última de les converses la va protagonitzar l’escriptora frances Maylis de Kerangal, que responia les preguntes d’Álvaro Colomer. De Kerangal va defensar la versemblança de la literatura que, si bé no pot reproduir en exactitud la realitat, sí que pot atrapar la veritat del món. Per l’autora francesa, quan escriu, és molt important la puntuació de les frases: “La puntuació és el cor de l’autor que es mou per la frase. La puntuació és la marca de l’autor. És com jo llegeixo el meu text, on m’accelero i on agafo aire. És una cosa molt personal”.
Amb les reflexions de Maylis de Kerangal es posava el punt i final al MOT 2021. Les converses es poden recuperar totes al canal de Youtube del festival.