Carme Riera torna al MOT per participar en una de les converses de la sisena edició del festival. Escrit fa 44 anys, Te deix, amor, la mar com a penyora, és un recull de narracions que van tenir una gran repercussió i un èxit de públic aclaparador. Va ser l’obra que va donar a conèixer l’escriptora mallorquina al gran públic lector.
En moltes de les narracions del llibre, el mar pot arribar a prendre molt de protagonisme, fins al punt de fer arribar a la bogeria els personatges. La primera narració del recull rep el mateix títol del llibre i tracta sobre una història d’amor desafortunada amb un final sorprenent.
La carrera literària de Carme Riera comprèn diversos gèneres com la novel·la, l’assaig i la crítica literària. La seva prosa s’arrela en les rondalles mallorquines, l’obra dels grans clàssics castellans i catalans, i els paisatges, personatges i fets històrics de la seva Mallorca natal. Les seves novel·les són sempre mediterrànies: Una primavera per a Domenico Guarini, Joc de miralls, Dins el darrer blau, Cap al cel obert, Les darreres paraules…
«No puc veure la mar perquè roman, enfora d’aquí, a l’altre cantó de la ciutat. Endolada, greixosa, quasi pudent, agombola, com una dida, vaixells de càrrega, iots i “golondrinas” ancorades en un racó del moll. Aquesta mar no s’assembla gens a la nostra. És una llenca metàl·lica, sense transparències, ni colors canviants. Coagulada a redols, endurida. Però l’enyor. L’enyor només perquè, en veure-la, pens que tu restes a l’altra banda i que de mar a mar, de riba a riba, hi ha menys camí que de ciutat a ciutat.»
Carme Riera
Te deix amor, la mar com a penyora (1975)