Avui arrenca l’onzena edició del MOT. Enguany el festival ha començat a Girona, on s’hi estarà fins dissabte.
L’espai de la Biblioteca Carles Rahola destinat al festival era ple de gom a gom per acollir les dues converses de la jornada: ‘Maggie O’Farrell i l’amor’, amb l’escriptora irlandesa i la comissària Montse Barderi, i ‘Amor i dolor’, amb Marta Orriols i Luis García Montero, moderats per Mita Casacuberta.
D’entrada, la directora del MOT, Glòria Granell, ha donat la benvinguda al públic, juntament amb el regidor de Cultura de Girona, Quim Ayats, i el poeta i director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet. Granell ha remarcat que aquest any s’ha eixamplat el MOT en temps i en format, proposant activitats diverses perquè tothom trobés el seu lloc dins la lectura; argument a què Ayats s’ha sumat: “l’objectiu és que la cultura arribi a la ciutadania”. Per acabar, Escoffet ha desitjat una llarga vida al festival i “que no falti mai la literatura als carrers”.
“Comença la primavera i comença el MOT”, així obria la primera conversa Montse Barderi: filòsofa, assagista, gestora cultural i comissària del MOT. Quin és el teu llibre preferit sobre l’amor?, ha preguntat a O’Farrell. “Persuasion”, de Jane Austen, crec que és la mostra d’un amor que perdura, que suporta al llarg del temps malgrat la impossibilitat, és un amor que perdona.
A partir d’aquí les preguntes de la comissària han guiat el públic per un viatge a través dels llibres de l’autora amb l’amor com a teló de fons. “L’amor té moltes manifestacions”, diu O’Farrell, “l’amistat, el romanticisme, la família… Per mi sempre és fascinant observar com la gent interactua i pensar quines relacions es teixeixen entre ells”.
A propòsit de “La distància que ens separa”, la novel·lista ha subratllat la importància de crear narratives conjuntes quan emprenem una relació sentimental: “comences a escriure una història amb l’altre literalment”, diu. I és que, des de temps ancestrals, hem creat vincles a través d’explicar històries, i fer-ho en companyia ens uneix. Ara bé, les expectatives respecte la parella avui dia han canviat, no són les mateixes que fa cinquanta anys, apunta O’Farrell fent referència a “La mà que prenia la meva”: abans era normal que una dona renunciés a tot en favor de la família, avui, per sort, hem avançat, però encara ens queda molt camí per a l’equitat.
Barderi ha obert una nova escletxa: “tots arribem a l’amor amb una motxilla carregada d’experiències prèvies, no és una trobada verge”, fet que O’Farrell ha relacionat amb “Hamnet” i com la pèrdua afecta la relació d’una parella, la construcció d’una família. Això no obstant, ha volgut deixar clar que escrivint “Hamnet” també es proposava donar veu i presència a una figura molt maltractada per l’academicisme: l’esposa de Shakespeare, envoltada per narratives d’odi al llarg de la història i a qui, segons O’Farrell, el poeta i dramaturg va estimar vivament.
Acabada la conversa el públic s’ha mostrat participatiu i ha fet preguntes a l’autora, gràcies a les quals ha avançat que està treballant en un nou llibre, però que encara trigarà a sortir, degut a la seva llarga extensió.
La segona conversa de la jornada ha versat sobre ‘Amor i dolor’, amb Marta Orriols i Luis García Montero com a protagonistes, acompanyats de la historiadora i investigadora en literatura contemporània Mita Casacuberta.
La moderadora ha començat llegint el poema 22 del llibre “Estances”, de Carles Riba, per contextualitzar la conversa. La primera estrofa fa així:
Amor, adesiara sento mon pensament
que un sacre horror l’assalta en sa tranquil·la via:
a l’un costat vas tu, la usada companyia;
però ens volta una turba pàl·lida i vehement.
Tàcites ombres, òrfenes de fesomia! L’alba
neix plena de records; d’elles, ni el nom se salva
de dins la mar udoladora del present.
Casacuberta l’ha llegit com un exemple de la capacitat que tenen la literatura i la poesia de convertir un fet, un sentiment o una relació efímera en eterna. “Quan hi ha dos amants, passi el que passi, també hi ha els amants que han estat i que seran els que els acompanyen. I en aquests fantasmes també hi ha els morts”, apunta. Estirant el fil, Luis García Montero ha assenyalat que l’amor i la mort són dos temes fonamentals dins la vida de l’ésser humà i que ell els afronta amb cert respecte. “Perquè l’escriptura és una activitat vigilant”, diu, i quan escrius sobre temes tan universals hi ha el risc de caure en allò cursi o en allò patètic. Sobretot quan hi ha una experiència vital al darrere. Tant l’autor d’”Un año y tres meses” com l’autora d’ “Aprendre a parlar amb les plantes” han coincidit que cal una distància per passar de l’experiència biogràfica a la literària. “Això és el que et permet transcendir i no fer una simple confessió dels sentiments”, segons Montero, el pudor ha sigut un gran aliat en aquesta tasca.
En la mateixa línia, Orriols explica que no havia publicat abans que se li morís la parella. Llavors es va adonar de com n’és de fàcil “que el text et caigui de les mans si no fas el gest de convertir el que és íntim en universal a través de la distància emocional”. És així com va aconseguir construir una ficció a partir d’un estat d’ànim.
“Amb la novel·la intentava posar sobre la taula el dret de poder viure el dol d’una manera individual”, diu l’escriptora. Avui encara és més important reivindicar-ho, ja que vivim en una societat que està d’esquena al dolor i on hi ha un excés de fàbrica de felicitat, on tot ha d’anar bé.
Casacuberta ha tancat la conversa amb una pregunta: quin paper hi juguen els lectors en tot això? Montero ho té clar: “quan escrius un poema aquest existeix, però l’acte literari només existeix amb el lector. La lectura és el que dona sentit a la literatura: un prepara la casa perquè algú l’habiti. El millor premi de l’autor són els lectors, donen a la literatura un sentit de comunitat”.
Les pròximes converses seran demà, dia 21 de març, també a la Biblioteca Carles Rahola de Girona, i tractaran sobre ‘Amor i subversió’, amb Pol Guasch i Karmele Jaio, i ‘Amor i autoestima’, amb Amanda Mikhalopulu i Manuel Jabois.
A continuació us deixem els vídeos de la jornada, per si voleu reviure les converses.
Fotos: Martí Albesa
Vídeos: Leeksonfilms
#MOT2025