El segon divendres del MOT ha reunit a la Biblioteca Carles Rahola a dues converses complementàries sobre literatura i ruralitat. La primera, ‘El bosc i el polígon’, l’han protagonitzat Anna Ballbona, Ramon Mas i Adolf Bertran. Tot seguit ha estat el torn de Teresa Ibars, Maria Sánchez i Rosa Cererols a ‘Heretar la terra’.
Als afores dels pobles hi ha el bosc, hi ha el polígon o hi ha urbanitzacions abandonades a mig construir. Aquests llimbs són els escollits per Anna Ballbona i Ramon Mas per ambientar les seves converses. Aquests polígons, aquestes urbanitzacions també formen part del mon rural. Per això, Adolf Bertran apunta: “Visquis a poble o a ciutat, la nostra civilització és urbana. L’imaginari rural ha quedat antiquat, és una cosa que ja no és”. Aquest imaginari antiquat encara perviu. Ramon Mas ho sap prou bé quan apunta que “moltes vegades quan es mira el món rural es confon el paisatge amb les persones. El paisatge és molt bonic i bucòlic, però el paisatge humà no sempre ho és”. Tant Mas com Ballbona han volgut anar més enllà del paisatge del paisatge bucòlic en les seves obres. “Les maneres de relacionar-se des de la literatura amb el món rural són molt diverses. Sovint no és tant explicar com és el món rural, sinó servir-te del món rural per explicar històries”, explica Anna Ballbona.
La segona de les converses d’aquest divendres ha reivindicat el paper de les dones del camp i entendre-les en el seu context. “Per mi és molt important trencar el relat únic que hi ha hagut sobre el món rural. Cal buscar els altres relats als quals per qüestions de classe, gènere, privilegis, no s’hi ha posat el focus” explica María Sánchez. Teresa Ibars, que als seus llibres vol donar veu a aquelles persones que no solen tenir-ne, posa de manifest el menysteniment que ha tingut sempre el món rural: “Allò rural sempre és secundari. Les persones que viuen al camp sempre són ciutadans de segona: no tenen escoles, els hospitals estan lluny,…”