Després d’instal·lar-se a La Mercè de Girona la setmana passada, ara el MOT fa parada i fonda a la sala El Torín d’Olot. Ahir va començar la segona setmana del festival, amb dues converses de primer nivell que, igual que les anteriors, tant es van poder seguir de manera presencial com virtualment a través d’internet.
El primer en pujar dalt l’escenari va ser Eloy Fernández Porta, que va conversar amb Alícia Kopf sobre la situació dels artistes visuals i com aquests fan el pas cap a la literatura. “Sempre són les arts visuals les primeres en absorbir les últimes tendències del pensament i a objectivar-ho en formes. Per això el públic general no entén algunes de les expressions de les arts visuals”, explicava Kopf. Eloy Fernández Porta compartia aquesta visió i denunciava que “hi ha una mena d’artfòbia que es pot transmetre de pares a fills i tot s’hi val”.
Alícia Kopf ens va explicar quina és, al seu parer, la relació que mantenen la literatura i les arts visuals: “La literatura li recorda a les arts visuals que n’hi ha prou en explicar una història i les arts visuals li recorden a la literatura que no n’hi ha prou en explicar històries com les expliquem, sinó que s’han d’explicar històries crítiques”.
El següents a pujar dalt l’escenari van ser Lana Bastašić, Mariano Peyrou i Màrius Serra. Els tres van parlar sobre la manera que escriuen. Per Màrius Serra, “escriure és domesticar el temps”. Lana Bastašić dona molta importància en les paraules que utilitza en la seva obra: “Per mi, avui, fer servir aquesta paraula i no aquella és un acte polític. Les paraules pesen molt”. De fet, Bastašić opina que “la idea d’origen, de nacionalitat, d’on ets, és a dins de les paraules. El passat i el futur no existeixen, només tenim paraules. La literatura recrea aquests espais de temps”.
Mariano Peyrou, per la seva banda, defensa la poesia com a art per posar en joc les paraules: “Jo sóc poeta per davant de tot. Em sembla que la poesia és un combat constant contra la dictadura del significat”.