Olot s’ha embarcat al dotzè capítol del MOT amb la Sala El Torín plena de gom a gom. La comissària Eva Vàzquez ha donat la benvinguda al públic, fidel any rere any, i ha subratllat que si bé aquesta edició gira entorn de les múltiples maneres que la literatura proposa de viatjar, tampoc es pot obviar que arribi en un moment de guerres i que el viatge més difícil, el de la por i l’exili sigui gairebé impracticable. Eduard Escoffet, director de la Institució de les Lletres Catalanes, Josep Quintana, regidor de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot i Miquel Reverter, diputat de Girona i alcalde de Castellfollit de la Roca, s’han sumat a la càlida acollida. Quintana ha destacat una de les novetats d’enguany, el MOT de Cine, i Reverter ha celebrat iniciatives descentralitzades com el festival, que apropen propostes de qualitat als pobles petits de la rodalia.
Míriam Cano i Oriol Canosa han protagonitzat la primera conversa “La senda grega”, que ens ha portat a un mateix destí per camins oposats. Mentre ‘Metamorfosi’ proposava un viatge amb amics al cor de la Mediterrània, ‘La balada del bell món’ s’endinsava en solitari a un ‘passeig’ a peu de sis mesos fins a Grècia.
Els punts de partida dels dos escriptors eren ben diferents: Cano emprenia el viatge des de la voluntat d’entendre quelcom, de posar ordre, i animada per la seva editora Núria Iceta a viure l’experiència. I Canosa, àvid lector de literatura de viatges des de menut, amb el desig d’encarnar en primera persona les aventures dels llibres que llegia.
Durant la conversa, han parlat de com viatjar els ajuda a entendre’s, a desprendre’s del que no és essencial i a conviure amb ells mateixos. Canosa ha observat que un cop havia tornat a casa després del viatge tothom li preguntava què havia menjat o què havia visitat -fets anecdòtics, al seu entendre-, però ningú li havia demanat què li passava pel cap durant el trajecte en solitari.
Perquè quan viatgem, igual que quan escrivim, canviem el prisma a l’hora de mirar la vida. Escriure té molt a veure amb observar, han coincidit tots dos. “L’Oriol al seu llibre explica que es queda moltes hores mirant un escarabat i preguntant-se què menja”, ha dit Cano, i per a ella escriure és això: analitzar el món i sentir la necessitat de narrar-lo, perquè és inevitable no fer-ho.
La segona conversa de la jornada, titulada “El viatge que es torça”, ha versat sobre els viatges que no es fan per plaer, aquells que són forçats. Les novel·les ‘Azucre’, de Bibiana Candia, i ‘Vibración’, de José Ovejero n’eren els eixos conductors.
Candia ha explicat que amb el seu llibre volia fer un testimoni popular, narrar uns fets que havien quedat silenciats. El segle XIX un grup de joves de Galícia va abandonar casa seva per anar a treballar a Cuba amb la promesa d’un futur millor, però un cop allà, la realitat era una altra: es van convertir en esclaus.
La novel·la d’Ovejero també parteix d’un desengany arran d’un desplaçament: una família es trasllada a un poble de l’interior d’Espanya per millorar la seva situació però un cop allà el passat aflora de maneres inesperades. En totes dues obres el silenci hi pesa més les paraules, ha observat Candia. “El que no es diu mai és un silenci buit, és informació que s’oculta”, ha insistit Ovejero.
Sovint s’associa el viatge amb la recerca de la prosperitat i el canvi personal, però tant en ‘Azucre’ com a ‘Vibración’ es frustren aquestes possibilitats. El viatge té més a veure amb la incomoditat i el desencís amb la realitat promesa. Com bé ha apuntat Ovejero: “alguns viatges són com emprovar-se un abric massa gran. Un cop ens l’emprovem no ens fa sentir més alts i grans, sinó ridículs.” Al cap i a la fi, hi ha transformacions personals que no podem exigir-li a un viatge: no ens convertirà en el que no som.
Les pròximes converses seran demà, dia 20 de març, també a la Sala El Torín d’Olot, i es titularan ‘Camins d’Europa’, amb Joan Benesiu i Antoni Martí Monterde, i ‘La memòria, el país estranger’, amb Maria Stepànova i Simona Škrabec.
A continuació us deixem els vídeos de la jornada, per si voleu reviure les converses.
Fotos: Martí Albesa
Vídeos: Leeksonfilms
#MOT2026