Mita Casacuberta

(Olot, 1964). És professora de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat de Girona i directora de les càtedres Joan Vinyoli de poesia contemporània i Víctor Català d’estudis sobre el modernisme. Ha centrat la seva recerca en el període del tombant del segle xix al xx en relació amb el modernisme i ha publicat Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (1997); Els noms de Rusiñol (1999); Marian Vayreda i Vila, la construcció d’una veu pròpia (2003), amb Joan Sala; El paisatge d’Olot. La construcció literària de la Garrotxa, amb Isabel Banal (2009); Víctor Català, l’escriptora emmascarada (2019), i Això no és Barcelona. Visions catalanes de Nova York, amb Mariàngela Vilallonga. Ha editat textos de Santiago Rusiñol, Josep Berga i Boix i Marian Vayreda, i ha traduït al català obres d’Émile Zola, Georges Perec i Irène Némirovsky.