Míriam Cano

(Molins de Rei, 1982). És escriptora i traductora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (LaBreu, 2020), i els contes “La Comuna de París” dins el volum conjunt Cremen cels (LaBreu edicions, 2017), amb Martí Sales i Antònia Vicens, i “Sort del casc” a Contes per al confinament (Males Herbes, 2020). Ha traduït obres d’Emily Dickinson, Albert Camus, Maggie Nelson, Lauren Groff, Leonard Cohen i Charmian Clift, entre d’altres. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans i és codirectora de l’Escola Bloom, on imparteix els seminaris de Prosa i Lectura i Creació Poètica. La seva obra poètica es caracteritza per una atenció al llenguatge precís i una mirada contemplativa sobre el paisatge i la memòria.