Lluís Calvo

(Saragossa, 1963). Com a poeta ha publicat vint-i-vuit llibres, els últims dels quals Selvàtica (2015), Talismà (2017), l’antologia Llum a l’arsenal. Cent poemes (2017), Ancestral (2019), L’espai profund (2020), Fulgor (2021), Cor pirinenc (2022), Centaures i rossinyols (2023) i Vitralls (2025). S’han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al portuguès, al francès i al polonès, i ha estat antologat en més de vint publicacions, nacionals i internacionals. Ha publicat els assaigs Les interpretacions (2006), Baules i llenguatges (2011), El meridià de París (2016), L’infiltrat (2019), Els llegats (2021), Transfiguracions (2022), El dilema de l’amor (2023), Forallançats al centre de la creació (2024) i El segrest de la política (2024). L’any 2021 es va publicar a l’Argentina la traducció castellana d’El meridià de París. També és autor de quatre novel·les, entre les quals Aconitum (1999) i L’endemà de tot (2014).  Entre els premis que ha rebut destaquen l’Amadeu Oller, els Jocs Florals de Barcelona i el Premi de la Crítica Serra d’Or.