El viatge que es torça
José Ovejero i Bibiana Candia
El viatge que es torça
Dijous 19 març - 20:00 h
Sala El Torín
Alguns viatges tenen l’origen en la necessitat de fugida, sigui voluntària o forçosa. Vibración (2024), de José Ovejero, i Azucre (2021), de Bibiana Candia, permeten resseguir dues d’aquestes migracions tocades per la incertesa i el trauma. En el primer cas, quan el replegament d’una família per intentar refer la seva vida en un poble mig desballestat de l’interior d’Espanya comença a agafar tints inesperats que desperten, més que no pas aplaquen, el passat del qual pretenien allunyar-se. En el segon, que novel·la el cas real de més d’un miler de joves gallecs que van emigrar esperançats a Cuba el 1853, la travessia cap a la prosperitat somiada es transforma en un malson quan els nois són venuts com a esclaus, a la seva arribada, no pels estrangers, sinó per un compatriota. El refugi i la terra promesa molt sovint delimiten amb el precipici. Intentarem esbrinar, en una conversa amb Iris Llop, per què el viatge comporta travessar també llindars tenebrosos amb un autor de llarga trajectòria i amb una escriptora gallega que debuta en la novel·la.
Intervenen:
José Ovejero
(Madrid, 1958). Ha viscut la major part de la seva vida fora d’Espanya, principalment a Alemanya i a Bèlgica, i ha escrit poesia, assaig, llibres de viatges, contes i novel·les. En tots aquests àmbits, la seva obra ha estat reconeguda amb premis com el Ciudad de Irún de Poesia 1993 per Biografía del explorador; el Premi Grandes Viajeros 1998 per China para hipocondríacos; el Premi Primavera de Novel·la 2005 per Las vidas ajenas; el Premi Gómez de la Serna 2010 per La comedia salvaje; el Premi Anagrama d’Assaig 2012 per La ética de la crueldad, i el Premi Alfaguara de Novel·la 2013 per La invención del amor. José Ovejero continua explorant nous territoris narratius, com a la novel·la Los ángeles feroces, publicada a Galaxia Gutenberg el 2015, o La seducción i Insurrección, publicades en aquest mateix segell el 2017 i el 2019, respectivament. El 2021 va publicar la novel·la Humo. El 2023 va rebre el XVIII Premio Dulce Chacón de Narrativa Española per l’obra Mientras estamos muertos i el 2024, Vibración (Galaxia Gutenberg, 2024). El 2025 va publicar la seva última novel·la, Una belleza terrible, escrita conjuntament amb Edurne Portela.
Bibiana Candia
(La Corunya, 1977). És escriptora i autora de la novel·la Azucre (Pepitas de Calabaza, 2021), traduïda a cinc idiomes i guardonada amb diversos premis, entre els quals el de millor novel·la en llengua espanyola al festival Premier Roman de Chambéry, així com el Premi Nollegiu dels lectors i el Premi Llibreries Navarreses. A més, ha rebut el Premi Almudena Grandes, el Premi Espartaco, a la millor novel·la històrica, i altres reconeixements rellevants dins l’àmbit literari. En l’àmbit de la poesia ha publicat els reculls La rueda del hámster (Torremozas, 2013) i Las trapecistas no tenemos novio (Torremozas, 2016), el llibre de relats El pie de Kafka (Torremozas, 2015) i l’obra narrativa Fe de erratas (Franz, 2014). Actualment està escrivint la seva segona novel·la.
Modera:
Iris Llop
(Barcelona, 1990). És crítica literària i doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. A més de fer divulgació literària, treballa a les editorials Angle i Eumo. Ha participat en l’edició dels assaigs de Virginia Woolf traduïts per Dolors Udina, Les paraules viuen a l’esperit, i és membre fundadora de l’Associació d’Amants de Virginia Woolf.
On es realitza l'acte: