Camins d’Europa
Joan Benesiu i Antoni Martí Monterde
Camins d’Europa
Divendres 20 març - 18:00 h
Sala El Torín
Des del temps del Grand Tour fins a la saturació del turisme de masses, la peregrinació a Europa ha conservat un poder d’atracció per als viatgers que ni la pèrdua d’influència geopolítica de l’anomenat vell continent no ha aconseguit devaluar del tot. Antoni Martí Monterde i Joan Benesiu són dos dels escriptors —tots dos d’origen valencià— que tenen més present a les seves obres el llegat cultural europeu gràcies al qual encara pensem nocions com el cosmopolitisme, la modernitat o l’escalfor dels vells cafès, però també el feixisme, l’exili i la ruïna. Amb ells, parlarem d’aquesta Europa esparracada i del viatjar lent que propicia, d’arquitectures rabiosament modernes que franquegen amb la desaparició i el buit, com a la novel·la Terminus, de Joan Benesiu, i de records ferroviaris que es revelen com un poderós estímul per posar la memòria en moviment, com es pot trobar en Antoni Martí Monterde. En el fons, potser de mons que sobreviuen al seu propi mite, malgrat la degradació moral i la pèrdua de l’aura, gràcies a la literatura.
Intervenen:
Joan Benesiu
(Alacant, 1971). Ha escrit relats breus i quatre novel·les: Intercanvi (Bromera, 2008), Gegants de gel (Periscopi, 2015), Serem Atlàntida (Periscopi, 2019) i Terminus (Periscopi, 2024). Amb elles ha guanyat diferents premis com el Blai Bellver de Narrativa, el Llibreter, el Crexells i el Ciutat de Barcelona, entre altres. Ha col·laborat en À Punt Ràdio i ha publicat articles i relats en diferents mitjans com L’Esca (Arbúcies), Diario Información, d’Alacant, Manual de Uso Cultural, de Màlaga, El Món d’Ahir i Sàpiens, i en llibres col·lectius com Natures (Sidillà). Ha escrit dos assajos: Joan B. Pastor Aicart, més enllà de la poesia (PUV, 2019) i Trieste, una ciutat a plec de mapa (UB, 2024). Ha estat traduït al castellà (Acantilado), al búlgar i a l’albanès.
Antoni Martí Monterde
(Torís, la Ribera Alta, País Valencià, 1968). És professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, el Màster Barcelona-Europa i la Col·lecció Figura, a Edicions UB. Ha publicat L’erosió (Edicions 62, 2001; Minúscula, 2019), relat d’un viatge literari a l’Argentina. Com a assagista ha publicat J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (Edicions 62, 1998), Poètica del cafè. Un espai de la modernitat literària europea (Anagrama, 2007), Un somni europeu. Història intel·lectual de la literatura comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015), Joan Fuster: la paraula assaig (Afers, 2019), Stefan Zweig. Els suïcidis d’Europa (2020, Premi de la Crítica Serra d’Or) i Capitals culturals. Entre pedres i literatura (2024), entre altres.
Modera:
Eva Vázquez
(Girona, 1968) és llicenciada en història de l’art i periodista cultural al diari El Punt Avui, on s’ocupa preferentment de temes relacionats amb l’art i la literatura. Ha comissariat exposicions que aborden la revisió històrica de l’art del segle XX a Girona, i ha escrit en catàlegs diversos d’art contemporani, incloent-hi un llibre sobre la ceràmica de Claudi Casanovas i, amb el fotògraf Josep M. Oliveras, El quadern de fil, sobre l’herència material i immaterial de la fàbrica Coma Cros de Salt. Ha rebut el premi Llucieta Canyà de crítica literària (2020), el premi ACCA a la crítica d’art (2023) i la Beca Finestres d’Assaig (2024).
On es realitza l'acte: