Anar-se’n

La vella història de l’individu que diu que baixa a buscar tabac i no torna mai més a casa, Jean Echenoz, gran mestre de la paròdia, se la va prendre tan seriosament, que va transformar-la en l’epopeia d’un home indolent i més aviat gris que acaba embarcant-se inesperadament en una expedició al pol Nord. La novel·la que va representar la seva consagració internacional amb la concessió del Premi Goncourt, Me’n vaig (1999), que hem adoptat en homenatge com a lema del festival, permet acostar-nos al viatge com una forma d’inquietud, de coïssor vital irresistible, encara que sigui per tornar a casa amb les mans buides, com el galerista Félix Ferrer, o dins un taüt ple de fang de les trinxeres, com els soldats de la Primera Guerra Mundial de 14 (2013), o amb un dit tallat, com l’espia de pa sucat amb oli d’Enviada especial (2017). La majoria de viatges que emprenem, de fet, tenen alguna cosa de l’estil atropellat i sense alè de l’Emil Zátopek que Echenoz també retratava a Córrer (2014): marxem com una forma de resistència contra tot allò que és lleig i fosc, encara que mentre fem la maleta no semblem sinó els extres d’un gag còmic.