El viatge és el llenguatge
Adrià Targa i Lluís Calvo
El viatge és el llenguatge
Dissabte 28 març - 18:00 h
Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola
La relectura de la tradició literària és una de les formes més fecundes de viatjar. Se’n pot dir llegat, com fa Lluís Calvo en un assaig sobre les herències culturals, o pedra mil·liar, o mapa, o excavació en les arrels fondes que ens han portat a ser com som, a vegades per provar de continuar fent-les créixer, d’altres vegades per esporgar-les, redreçar-les, arrencar-les i treure’n un arbre nou. En qualsevol cas, també aquí hi ha un viatge d’anada i tornada, a través d’una conversa llargament sostinguda, com la que Adrià Targa manté a Arnau (2024) amb el comte maragallià, reprès per Sagarra, per oferir un retrat desmoralitzant i desmitificador del final de la joventut mentre passeja per la Barcelona caòtica del segle xxi, o com la que recrea Lluís Calvo, amb Verdaguer i els grans referents de la literatura de muntanya de rerefons explícit, a Cor pirinenc (2022), on els antiherois Fontalba i Gotanegra reescriuen també els mites de roca i tramuntana. Serà a través de dos poetes, doncs, que ens preguntarem sobre el viatge que entranya la tradició i qualsevol treball atent als ressons de llunyania del llenguatge.
Intervenen:
Adrià Targa
(Tarragona, 1987). Llicenciat en Filologia Clàssica a la Universitat per la Barcelona. Amb vint-i-un anys publica el seu primer llibre de poemes, L’exili de Constança (2008), inspirat en l’exili imaginari d’Ovidi. Segueixen els llibres Boques en calma (2010), Ícar (2015), Canviar de cel (2021), Acròpolis (2024) i Arnau (2024), una novel·la en vers sobre l’últim dia de vida d’un home assetjat pels fantasmes del sexe, la droga i la poesia. Ha rebut premis com el Gabriel Ferrater de Sant Cugat, el Vicent Andrés Estellés de Burjassot i els Jocs Florals de Barcelona. Actualment es dedica a ensenyar grec i llatí a educació secundària.
Lluís Calvo
(Saragossa, 1963). Com a poeta ha publicat vint-i-vuit llibres, els últims dels quals Selvàtica (2015), Talismà (2017), l’antologia Llum a l’arsenal. Cent poemes (2017), Ancestral (2019), L’espai profund (2020), Fulgor (2021), Cor pirinenc (2022), Centaures i rossinyols (2023) i Vitralls (2025). S’han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al portuguès, al francès i al polonès, i ha estat antologat en més de vint publicacions, nacionals i internacionals. Ha publicat els assaigs Les interpretacions (2006), Baules i llenguatges (2011), El meridià de París (2016), L’infiltrat (2019), Els llegats (2021), Transfiguracions (2022), El dilema de l’amor (2023), Forallançats al centre de la creació (2024) i El segrest de la política (2024). L’any 2021 es va publicar a l’Argentina la traducció castellana d’El meridià de París. També és autor de quatre novel·les, entre les quals Aconitum (1999) i L’endemà de tot (2014). Entre els premis que ha rebut destaquen l’Amadeu Oller, els Jocs Florals de Barcelona i el Premi de la Crítica Serra d’Or.
Modera:
Eva Vázquez
(Girona, 1968) és llicenciada en història de l’art i periodista cultural al diari El Punt Avui, on s’ocupa preferentment de temes relacionats amb l’art i la literatura. Ha comissariat exposicions que aborden la revisió històrica de l’art del segle XX a Girona, i ha escrit en catàlegs diversos d’art contemporani, incloent-hi un llibre sobre la ceràmica de Claudi Casanovas i, amb el fotògraf Josep M. Oliveras, El quadern de fil, sobre l’herència material i immaterial de la fàbrica Coma Cros de Salt. Ha rebut el premi Llucieta Canyà de crítica literària (2020), el premi ACCA a la crítica d’art (2023) i la Beca Finestres d’Assaig (2024).
On es realitza l'acte: