L’estranyesa quotidiana
Cristina Garcia Molina, Jordi Lara i Josep Maria Argemí
L’estranyesa quotidiana
Dissabte 28 març - 12:00 h
Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola
Hi ha viatges que encara no hem fet però que ja podem pressentir. Les distopies i els relats apocalíptics prefiguren certa imatge del món conegut, que, de sobte, se’ns torna estrany, sinistre i desolador. Però també n’hi ha d’altres, quasi sempre postergats, en els quals dipositem un cert sentit de reconeixement i de salvació. “No existeix parentiu més fort que l’estranyament”, escriu Cristina Garcia Molina a Els irredempts (2022), una novel·la que transcorre en paisatges familiars que també adquireixen una atmosfera espectral per la seva projecció literaturesca, que és com dir viatgera. Jordi Lara, a El gat i les estrelles (2025), i Josep M. Argemí, a Viatge al fons del jardí (2024), transformen espais que identifiquem com a propers en llocs que s’han tornat inesperadament hostils i que operen com a metàfora d’una recerca de sentit, de viatge a través de la foscor per tornar a connectar amb els vestigis del “món d’abans”. De com sentir-se estrany a casa, o de com fer de l’estranyesa una altra manera d’entendre la casa que teníem, en parlaran amb la periodista cultural Mercè Sibina.
Intervenen:
Cristina Garcia Molina
(Granollers, 1975). És escriptora i professora de Literatura a secundària. També ha treballat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, a l’Escola Bloom i a l’Aula d’Escriptura Vicenç Pagès Jordà de Girona. L’any 2014 va guanyar el Premi Literari Ciutat de Badalona amb el recull de contes Silenci a taula (Viena Edicions). El 2022 va publicar Els irredempts (Labreu Edicions), obra amb la qual va ser finalista del Premi Finestres de Narrativa en Català i que posteriorment va obtenir el Premi Llibreter (2023). Ha publicat contes en diverses antologies i al portal Paper de Vidre, i ha col·laborat amb articles en revistes com Serra d’Or i La Maleta de Portbou.
Jordi Lara
(Vic, 1968). És escriptor i creador audiovisual. Estima la boira, la música i les biblioteques. “Escric sempre contra la sensació d’importunar el silenci”, diu, des de la irresponsabilitat de la creació. Ha escrit, entre d’altres, les novel·les Una màquina d’espavilar ocells de nit (Premi Fundació Enciclopèdia Catalana), Sis nits d’agost (Premi Nacional de la Crítica) o els relats de Mística conilla (Premi de la Crítica Serra d’Or). Escriu, dirigeix i presenta el programa de conversa i performance Il·luminats a 3Cat (Premi Zoom, al millor format cultural). El seu darrer llibre és la faula El gat i les estrelles.
Josep Maria Argemí
(Barcelona, 1965). És filòleg, llicenciat en Dret i un escriptor sempre sorprenent que ha publicat els volums de narracions La fúria dels herois (3i4 Edicions, 1995), Vides secretes (3i4 Edicions, 1998), Els camins imaginaris (Quaderns Crema, 2000), La primavera al desert (Males Herbes, 2013) i El somni de William Blake (Males Herbes, 2016). També és autor de les novel·les Lliçons de foc (Quaderns Crema, 2003), Les nimfes sota el sol (AdiA Edicions, 2018), L’àngel de Santa Sofia (Lleonard Muntaner Editor, 2021), Viatge al fons del jardí (Lleonard Muntaner Editor, 2024) i El naixement de Venus (Lleonard Muntaner Editor, 2026).
Modera:
Mercè Sibina
(Amer, 1972 ). És periodista. Actualment treballa a la secció de Cultura d’Informatius de TV3 a Sant Joan Despí. Va ser delegada a la Delegació de TV3 a Girona, on va treballar més de vint anys. Ha cobert temes culturals i diversos festivals, com el Festival Temporada Alta, del qual també va fer un documental.
On es realitza l'acte: