El viatge al passat

Julio Llamazares ha construït bona part de la seva obra sobre la migració interior (La lluvia amarilla, 1988), la memòria que ni l’aigua no s’emporta (El río del olvido, 1990) i el viatge com una forma de retrobament amb els vincles sentimentals i culturals irrenunciables (Cuaderno del Duero, 1999). Amb El viaje de mi padre (2025) reconstrueix, amb recursos alhora elegíacs i periodístics, els diversos destins del seu progenitor durant la Guerra Civil Espanyola, com si assumís el deute postergat que tota generació guarda amb la narració, no sempre escoltada, dels que l’han precedit i que engendra un nou relat sobre el paisatge, el clima, la gent i les empremtes del passat que encara perduren en el present. Alguns hi han vist una mena de western crepuscular, en el sentit que el retorn als paratges investits de l’èpica guerrera acaben tenint, un cop el temps hi ha estès al damunt la desolació i les renúncies, alguna cosa de redempció. Llamazares en parlarà amb Xavier Pla, lector atent de la seva obra.