La memòria, el país estranger
Maria Stepànova
La memòria, el país estranger
Divendres 20 març - 20:00 h
Sala El Torín
Els diaris d’una tia acabada de morir, als quals s’afegeixen cartes, fotografies i vells objectes que van apareixent mentre buida el seu apartament, desencadenen una exploració de la memòria familiar, tocada per la persecució contra els jueus, que és també una indagació sobre més d’un segle d’història russa i sobre com treballa la memòria per preservar o per emboirar els records. A la manera de les Charlottes glaçades, unes nines diminutes que es ficaven dins dels pastissos i, un cop deteriorades, es feien servir d’amortidors per a les rodes dels camions, María Stepánova aplega els vestigis del passat a En memoria de la memoria (2022) com una col·leccionista d’empremtes on aferrar-se, encara que siguin com aquelles figuretes que ja només es troben despintades, erosionades i trencades, ni una de sencera, totes ferides pel desgast. Aprofitant la seva residència al CCCB i la traducció al català de Desaparèixer (2026), on reflexiona sobre el seu estatus d’exiliada russa, en desacord amb la invasió d’Ucraïna per part del seu país, conversarà sobre la memòria, el desarrelament i la identitat amb Simona Škrabec, una altra escriptora desplaçada que ha recollit reflexions semblants arran dels seus viatges a Torno del bosc amb les mans tenyides (2019).
Intervenen:
Maria Stepànova
(Moscou, 1972) És escriptora i poeta. Nascuda a Moscou i exiliada a Berlín, és una de les grans figures de la literatura russa de la seva generació. Es va formar en Literatura al Maxim Gorky Institute i la seva obra compta amb deu col·leccions de poemes, una novel·la i tres assaigs que exploren la relació entre memòria, exili i llenguatge. El 2018 va rebre el Premi Gran Llibre, el més important en l’àmbit literari rus, en reconeixement de la novel·la En memoria de la memoria (Acantilado, 2023). Des de llavors, s’ha traduït a una vintena de llengües i ha rebut diferents premis en l’àmbit internacional, com les nominacions al Booker International (2021) i el Prix Médicis (2022), que la consoliden com una veu central en l’àmbit europeu. Dins la seva obra, també destaquen els poemaris traduïts a l’anglès Holy Winter 20/21 (Bloodaxe Books, 2024) i The Voice Over (Columbia University Press, 2021), així com la novel·la Desaparèixer (Angle, 2026 / Acantilado, 2025), una història enigmàtica que reflexiona sobre la identitat i la pertinença en situació d’exili i que està previst que es tradueixi a més d’una desena de llengües. També és fundadora i editora de la revista Colta.ru, el primer mitjà cultural independent de Rússia, bloquejat des de l’inici de la guerra d’Ucraïna.
Maria Stepanova és la sisena participant del programa Resident CCCB, que el CCCB fa amb la col·laboració de la UOC i amb el suport de la Fundació Privada Mir-Puig.
Modera:
Simona Škrabec
(Eslovènia, 1968). Viu a Barcelona des del 1992. Els seus últims llibres són El desig d’ordre (2023) i Surto del bosc amb les mans tenyides (2019). Ha traduït més de quaranta llibres d’autors catalans a l’eslovè i d’autors eslovens, serbis i croats al català i a l’espanyol. Amb Arnau Pons ha dirigit un projecte extens sobre l’intercanvi cultural entre Alemanya i Catalunya: Carrers de frontera (2007-2008). També ha participat a l’estudi Ser traduït o no ser (2007), coordinat per Esther Allen, que va tenir un gran ressò internacional. Entre molts altres projectes, ha escrit l’informe Culture’s Oxygen (2016), encarregat per la UNESCO, que demostra la importància de la traducció literària a països amb greus problemes estructurals.
On es realitza l'acte: