La senda grega
Míriam Cano i Oriol Canosa
La senda grega
Dijous 19 març - 18:00 h
Sala El Torín
El viatge amb una colla escollida d’amics cap a una ciutat grega de nom anticipatiu, Metamorfosi, que emprèn Míriam Cano, i la travessia solitària a peu, des de Barcelona fins a Atenes, que relata Oriol Canosa, permeten endinsar-nos en una de les rutes més antigues i saturades de mitologia del món occidental amb una mirada renovada en què, a vegades, per saber que has arribat a la destinació que buscaves, no cal ni tan sols fer l’últim tram de camí. Sovint, n’hi ha prou que un carnisser de Poros t’orienti sobre la carn que va més bé per farcir una mussaca, o saber que passar set és molt pitjor que passar gana mentre travesses l’Alta Provença, o que les postes de sol potser sí que són una mica semblants a tot arreu, però no n’hi ha cap que pugui comparar-se amb la que mai no podràs escriure perquè estaves massa ocupat vivint-la. L’atracció pel Mediterrani és tan antiga com els orígens de la nostra cultura, però per a cada viatger encara avui és com si fos la primera vegada.
Intervenen:
Míriam Cano
(Molins de Rei, 1982). És escriptora i traductora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (LaBreu, 2020), i els contes “La Comuna de París” dins el volum conjunt Cremen cels (LaBreu, 2017), amb Martí Sales i Antònia Vicens, i “Sort del casc” a Contes per al confinament (Males Herbes, 2020). Ha traduït obres d’Emily Dickinson, Albert Camus, Maggie Nelson, Lauren Groff, Leonard Cohen i Charmian Clift, entre d’altres. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans i és codirectora de l’Escola Bloom, on imparteix els seminaris de Prosa i Lectura i Creació Poètica. La seva obra poètica es caracteritza per una atenció al llenguatge precís i una mirada contemplativa sobre el paisatge i la memòria.
Oriol Canosa
(Tarragona, 1975). Ha publicat més de trenta llibres per a totes les edats, des de primers lectors fins a joves, tot i que on es troba més còmode és en la ficció infantil. Durant força anys va fer de llibreter a Barcelona. Entre els seus llibres més coneguts hi ha L’illa de Paidonèsia, El bandit i les bessones Mataquín, la saga d’Els Robotots, La vaga de les granotes, Hola, micos! i Els germans Corb. Ha guanyat el Premi Folch i Torres 2016, l’Ala Delta 2017, el Cavall Fort 2018, el Carmesina 2022 i el Premi Llibreter 2025. A més, col·labora en un munt de revistes infantils i juvenils i fa xerrades a escoles d’arreu de Catalunya sempre que pot. Ha creuat Europa caminant un parell de vegades, i d’aquestes experiències n’ha sortit La balada del vell món, un llibre per a adults sobre els viatges a peu.
Modera:
Esteve Plantada
(Granollers, 1979). És poeta, periodista cultural i professor de Periodisme Literari a la Universitat Autònoma de Barcelona (màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats), d’Escriptura Poètica a l’Escola Bloom i de Crítica de Cinema a La Casa del Cine. En l’àmbit de la divulgació literària, col·labora a TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, Ràdio 4 i La Xarxa. Com a poeta, va debutar amb A l’ombra dels violins (1997, Premi Amadeu Oller), i els seus últims llibres són Rastre quimera (2022, Premi Rosa Leveroni), Troncal (2020), Big Bang Llàtzer (2016, Premi Pare Colom, de poesia mediterrània) i Fosca límit (2015, millor llibre de l’any segons Llegir.cat). Ha estat inclòs en una desena d’antologies nacionals i internacionals, i ha estat traduït al castellà, al francès, a l’italià, al basc i al serbi.
On es realitza l'acte: