José Ovejero

(Madrid, 1958). Ha viscut la major part de la seva vida fora d’Espanya, principalment a Alemanya i a Bèlgica, i ha escrit poesia, assaig, llibres de viatges, contes i novel·les. En tots aquests àmbits, la seva obra ha estat reconeguda amb premis com el Ciudad de Irún de Poesia 1993 per Biografía del explorador; el Premi Grandes Viajeros 1998 per China para hipocondríacos; el Premi Primavera de Novel·la 2005 per Las vidas ajenas; el Premi Gómez de la Serna 2010 per La comedia salvaje; el Premi Anagrama d’Assaig 2012 per La ética de la crueldad, i el Premi Alfaguara de Novel·la 2013 per La invención del amor. José Ovejero continua explorant nous territoris narratius, com a la novel·la Los ángeles feroces, publicada a Galaxia Gutenberg el 2015, o La seducción i Insurrección, publicades en aquest mateix segell el 2017 i el 2019, respectivament. El 2021 va publicar la novel·la Humo. El 2023 va rebre el XVIII Premio Dulce Chacón de Narrativa Española per l’obra Mientras estamos muertos i el 2024, Vibración (Galaxia Gutenberg, 2024). El 2025 va publicar la seva última novel·la, Una belleza terrible, escrita conjuntament amb Edurne Portela.