Paulina Flores

Santiago de Xile, 1988. És llicenciada en Literatura Hispànica per la Universitat de Xile i té un màster en Escriptura Creativa per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El seu primer llibre, un conjunt de nou relats publicats sota el títol Qué vergüenza (Hueders, Santiago, 2015; Seix Barral, Barcelona, 2016), va ser traduït a múltiples idiomes i seleccionat com un dels deu millors llibres per El País. L’obra, que va captivar la crítica i el públic gràcies a la solidesa, l’originalitat i la sorprenent maduresa de la seva escriptura, va obtenir el Premi Roberto Bolaño, el Premi del Círculo de Críticos, el Premi Municipal de Literatura i, el 2019, el Bauer Giovanni, a Venècia.

També és autora de la novel·la Isla Decepción (Seix Barral, 2021), amb la qual va obtenir el Premi LINC al millor llibre de l’any en la categoria de ficció. Ha estat traduïda a l’anglès, el japonès i l’holandès, entre altres idiomes. Ha estat professora i conductora del pòdcast Confieso que he leído, imparteix xerrades i tallers sobre processos creatius d’escriptura i col·labora com a columnista a El País. Adscrita al grup d’escriptors «ochenteros» de la narrativa post-boom, el 2021 va ser seleccionada per Granta com una de les vint-i-cinc millors narradores en espanyol menors de trenta-cinc anys. A Anagrama ha publicat La próxima vez que te vea, te mato (2025).