Karmele Jaio

Vitòria, 1970. És autora de tres llibres de relats —Hamabost zauri, Zu bezain ahul i Ez naiz ni—, de quatre novel·les —Amaren eskuak, Musika airean, Aitaren etxea i Maitasun kapitala— i d’un llibre de poesia, Orain hilak ditugu. Aitaren etxea va rebre el Premi Euskadi el 2019 i Amaren eskuak ha tingut nombrosos premis, com l’English Pen Award en la seva versió anglesa, i va ser adaptada al cinema. Els seus relats també han estat portats al teatre i han estat seleccionats per a antologies com Best European Fiction 2017 i The Penguin Book of Spanish Short Stories.

Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes. En castellà: Música en el aire, Heridas crónicas, La casa del padre, Las manos de mi madre, No soy yo i Amor capital.