Amor i subversió
Pol Guasch i Karmele Jaio
Amor i subversió
Divendres 21 març - 18:00 h
Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola
L’amor pot ser un espai per trencar les normes: el llegat de la tradició ja no ens serveix; necessitem crear nous mons, explorar noves possibilitats i jerarquies afectives; ens cal reinventar constantment un dels sentiments més viscuts però mai exhaurits. I és que en l’amor mai està tot inventat, ni l’última paraula dita, i cap frontera no és inamovible. Més mots per a l’amor, si us plau, sabent que mai podrem (ni voldrem) dir l’última paraula.
Pol Guasch ha reflexionat extensament sobre l’amor i la subversió en la seva obra literària. Dues forces interconnectades capaces de desafiar les normes socials i d’oferir noves formes de relació i també de resistència en un món opressiu. Napalm al cor (2021) ens parla d’un amor oprimit en un entorn intolerant. A Ofert a les mans, el paradís crema (2024) també apareix l’amor, el qual està marcat pel context de la sida. I al poemari La part del foc (2021) l’amor segueix explorant contextos complexos.
Karmele Jaio, una de les autores més destacades de la literatura basca, tracta l’amor i la subversió al seu darrer treball, Amor capital (2024), on ofereix una perspectiva crítica i feminista sobre les relacions afectives. L’amor com a construcció social, la subversió dels estereotips i la crítica de les relacions l’han convertida en una veu indiscutible per analitzar les contradiccions internes de voler ser una dona lliure i haver d’estimar amb tot el pes de la tradició amorosa per a les dones.
Intervenen:
Pol Guasch
Tarragona, 1997. És autor de Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021), que ha estat traduït al castellà, l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià, entre d’altres idiomes. “Un món de desig i supervivència, després de l’apocalipsi marcat per diferents llengües, una repressió difícil d’identificar i una escriptura tan misteriosa com bella”, segons paraules de Mariana Enríquez. Ha escrit els llibres de poemes Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (Premi López-Picó 2021). El 2022 va rebre el Premi Talento a Bordo del Festival Eñe de Madrid i el Premi 42 Revelació en Català. La seva última novel·la és A les mans, el paradís crema (Anagrama, 2024).
Karmele Jaio
Vitòria, 1970. És autora de tres llibres de relats —Hamabost zauri, Zu bezain ahul i Ez naiz ni—, de quatre novel·les —Amaren eskuak, Musika airean, Aitaren etxea i Maitasun kapitala— i d’un llibre de poesia, Orain hilak ditugu. Aitaren etxea va rebre el Premi Euskadi el 2019 i Amaren eskuak ha tingut nombrosos premis, com l’English Pen Award en la seva versió anglesa, i va ser adaptada al cinema. Els seus relats també han estat portats al teatre i han estat seleccionats per a antologies com Best European Fiction 2017 i The Penguin Book of Spanish Short Stories.
Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes. En castellà: Música en el aire, Heridas crónicas, La casa del padre, Las manos de mi madre, No soy yo i Amor capital.
Modera:
Alicia G. Núñez
Elx, 1981. És poeta, artista visual i sonora, periodista, publicista i gestora cultural i de gènere. Ha publicat cinc llibres de poesia, com La historia sin nosotras (2011) i Parabellum (2023). Amb obra traduïda a l’anglès, el francès i l’eslovè, la seva poesia s’estudia en instituts i universitats franceses, com l’Université Lumière Lyon II. Llicenciada en Periodisme, té estudis de doctorat en Filologia Hispànica i un màster en Publicitat. Ha treballat en ràdio i va dirigir el Centre de Cultura Contemporània d’Elx L’Escorxador. Ha desenvolupat projectes de consultoria i comunicació per a companyies com Apple, Primavera Sound i Ableton. Ha format part de bandes d’art sonor com VOCDAT i Littio X i continua experimentant amb la freqüència inaudible del so. La seva última col·laboració es pot escoltar a plataformes com Spotify o Apple Music: IV, un EP, on ha participat amb spoken word en dos temes de l’artista xilena Kinetica, posant-hi veu i poesia. El pròxim Sant Jordi publicarà el seu sisè poemari, Yo, soy la noche, amb la seva editorial actual, Bala Perdida.
On es realitza l'acte:
