Mircea Cărtărescu

Mircea Cãrtãrescu (Bucarest, 1956), és poeta, prosista, crític literari i professor de la Universitat de Bucarest. Ha guanyat pràcticament tots els premis literaris del seu país i nombrosos premis internacionals, incloent-hi el Premi Berlín de Literatura 2012, el Premi Austríac de Literatura Europea 2015, el Premi Gregor von Rezzori 2016 i, l’any 2018, el Premi Thomas Mann i el Premi Formentor de les Lletres. Tal com ha escrit el crític literari D. Sam Abrams, amb la seva obra, “Cãrtãrescu s’ha col·locat, a ple dret, en un lloc privilegiat de la literatura internacional contemporània, com un dels poquíssims autors que va indicant o marcant el camí a seguir per superar el terrible atzucac provocat per l’estrepitosa caiguda del Postmodernisme”, al corrent romanès del qual va dedicar la tesi doctoral. La seva obra s’ha traduït a més d’una vintena de llengües. En castellà, l’Editorial Impedimenta ha publicat El ruletista (2010), Las bellas extranjeras (2010), Lulu (2011), Nostalgia (2012), El Levante (2015), El ojo castaño de nuestro amor (2015), Solenoide (2017) i El ala izquierda (Cegador 1). En català, s’ha publicat el volum de relats Per què ens estimem les dones (Lleonard Muntaner Editor, 2016), la novel·la Solenoide (Edicions del Periscopi, 2017), el volum bilingüe de poesia Res. Poemes (1988-1992) (Lleonard Muntaner Editor, 2018) i el primer volum de la trilogia Encegador, L’ala esquerra (Edicions del Periscopi, 2018).