Tània Juste

Nascuda a Barcelona el 1972. Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona, l’any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell, situada a la Barcelona dels anys vint en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2012 publicà Els anys robats, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L’hospital dels pobres és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada en els primers anys del segle XX durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 2015 va rebre el premi de Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, retrat d’una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi. Ha participat en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per la també escriptora Lolita Bosch. Compagina l’escriptura amb la traducció.