Margarida Casacuberta
Comissària Festival MOT 2017
Escriure el passat
El passat és un lloc on els escriptors contemporanis no s’estan d’acudir a l’hora de construir els seus relats. En alguns casos, el passat és recent i constitueix el paisatge on se situa l’acció –la Primera Guerra Mundial, per exemple-, o s’hi arriba a través de l’exploració del record, de la memòria dels personatges –les emigracions, exilis, diàspores, genocidis que travessen l’Europa del segle XX, també per exemple; en d’altres casos, el passat és remot i l’escriptor s’hi capbussa per tal de conèixer el funcionament d’unes societats, d’uns d’individus, d’unes cultures, d’unes maneres de pensar i d’actuar que interpel·len i emmirallen alhora el lector actual. En d’altres, encara, el passat es fa present i, tal com escriu W. G. Sebald a Els emigrats, traspassa totes les capes d’oblit que, de manera conscient o inconscient, l’han pretès ocultar. En tots els casos, el passat és un dels fils que constitueixen el teixit narratiu d’algunes de les més rellevants veus literàries contemporànies, que indaguen sobre el temps present i, molt especialment, sobre la nostra fràgil retenció del passat, a través d’unes escriptures que il·luminen allò que és perdut, i retrobat, en el decurs del temps.
El MOT 2017 es proposa d’explorar i reflexionar sobre els usos del passat en la literatura contemporània a través de múltiples punts de vista i de diversos gèneres literaris, des de la novel·la al teatre, la novel·la gràfica, la novel·la negra i la novel·la històrica.
