Conversa
Nissagues
Què tenen en comú La filla d’Adam (2012), de la periodista i assagista Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952), Temps de família (2015), de la historiadora, novel·lista i traductora Tània Juste (Barcelona, 1972) i Argelagues (2016), de la periodista Gemma Ruiz (Sabadell, 1975)? Per què les nissagues s’han convertit en un dels elements estructuradors de la novel·la contemporània?
Quin paper representa la família com a tema literari? Podem parlar d’un ritme i d’un temps marcat per les dones? És només una casualitat que siguin, precisament, dones les que participen en aquesta conversa sobre escriure el temps del MOT d’enguany?
Entrada lliure
