Som Mediterranis? Al MOT d’aquest any ens hem proposat unir a través de la literatura les diferents ribes d’aquest mar i reflexionar sobre aquesta identitat comuna. El debat entre el poeta Josep Piera i l’antropòleg Adrià Pujol sobre aquesta identitat Mediterrània ha obert el polvorí del festival. Per Pujol, que “algú d’Olot se senti Mediterrani vol dir que el mite és viu i funciona”. L’autor de Begur ha posat èmfansi en deixar clar que “el Mediterrani real no és el mite. El Mediterrani real són ràtzies, comerç, llengua franca, conquesta, reconquesta i cremar collites de l’altre”.
Tot i compartir determinats punts de vista, per Josep Piera el Mediterrani és “com un amic que sé que sempre està allí: hi aniré, hi tocaré la porta i sempre hi serà”. Als seus llibres, Piera descriu el Mediterrani com “un paisatge de paraules, de sensacions i de vida on tots som diferents i tots ens entenem”. “És com si casa teva fos més gran i no s’acabés mai”, assegura Piera referint-se al Mediterrani. La conversa, moderada per Cristina Masanés, va ser tota una declaració d’intencions del que ens espera els propers dies a Olot i a Girona.
De la identitat Mediterrània a una conversa sobre la literatura entesa per Marcello Fois, que va retratar la vida en una família tradicional italiana, una família purament Mediterrània. Reflexionant sobre l’ofici d’escriure, Fois assegura: “Si Romeo i Julieta es casessin a l’inici del drama no hi hauria res a saber. La felicitat no fa literatura. A la literatura hem de veure com s’aconseguirà la felicitat”. Aquesta literatura s’ha anat repetint una vegada i una altra al llarg de la història. “Don Quixot és parent de L’Odissea. Madamme Bovary i Anna Karenina són el mateix llibre: la diferència rau en la ploma de Tolstoi i en la de Flaubert”, assegura l’autor sard. A la conversa amb Daniel Álvarez Prendes, Fois va reivindicar els “lectors actius” que es qüestionen i s’interroguen sobre allò que llegeixen.