Amanda Michalopoulou, Luis García Montero, Agnès Marquès, Empar Moliner, Maria Barbal, Pol Guasch i Clara Queraltó són els primers noms confirmats.
Un dels objectius del MOT és la prescripció literària i, d’aquesta manera, el públic es pot anar llegint les obres dels participants en les converses del proper MOT.
El MOT 2025 comptarà amb Amanda Michalopoulou, que és una de les autores gregues més reconegudes i que ha estat traduïda a més de vint llengües arreu del món. La seva obra ha guanyat diversos premis, com el Premi de Literatura Internacional de la National Endowment for the Arts, i se l’ha qualificat com a “sense por d’impulsar els límits del seu ofici”, original, intel·ligent, sorprenent i brillant. És autora de vuit novel·les, tres col·leccions de contes, una obra de teatre i una novel·la curta. Ha guanyat el Premi Revmata (1994), el Premi Diavazo per la seva novel·la Jantes (1996) i el Premi de l’Acadèmia d’Atenes pel seu recull de contes Bright Day (2013).
També hi participarà Luis García Montero, actual director de l’Instituto Cervantes, poeta i catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada, i l’escriptora catalana Empar Moliner, Premi Mercè Rodoreda i Premi Josep Pla, entre d’altres. La directora del programa sobre el món del vi “Tast vertical”, de Catalunya Ràdio, va publicar el seu primer llibre de contes, L’ensenyador de pisos que odiava els mims (Destino), el 1999. L’any següent va guanyar el Premi Josep Pla per Feli, esthéticienne (Destino).
Igualment, l’escriptora i periodista Agnès Marquès serà present al MOT 2025. Marquès ha treballat a Televisió de Catalunya, on ha dirigit i presentat diversos formats (“La gent normal” i “Planta baixa”), a banda del Telenotícies de TV3 durant deu temporades. També ha tingut trajectòria radiofònica: ha dirigit l’informatiu “No ho sé”, de RAC1. És professora de periodistes a la universitat i autora de la novel·la Ningú sap que soc aquí.
Així mateix, està confirmada al festival la presència de Maria Barbal, autora que es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (Premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), la qual és una fita de la narrativa catalana contemporània. Maria Barbal ja va participar a l’edició del 2016 i enguany el MOT tornarà a comptar amb la presència de la que és una de les autores més importants del present literari. Pol Guasch, autor de Napalm al cor, Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021, traduït al castellà, l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià, entre d’altres idiomes, també hi serà.
Clara Queraltó és una altra de les confirmacions del MOT 2025. És professora de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat El que pensen els altres (Proa, 2018, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions), relats a les antologies Barcelona suites i Nits d’estiu (Univers, 2019 i 2020), la novel·la Et diré R. (Empúries, 2021), la novel·la infantil Xiular en cas d’emergència (Bindi Books, 2023) i Com un batec en un micròfon (2024), que va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2024. També col·labora a RAC1 i a El Nacional.
Un dels reptes del MOT és la prescripció literària. Per això, el festival fa un esforç per anticipar aquells autors i autores que ja han confirmat la seva presència, per tal que el públic pugui llegir-se les seves obres més representatives abans de veure’ls en directe. Les obres recomanades dels autors i autores que ja se sap que vindran són les següents:
- Amanda Michalopoulou (INT): M’agradaria (Raig verd, 2012); La dona de Déu (Raig verd, 2024)
- Luis García Montero (ESP): Un año y tres meses (Tusquets, 2022)
- Clara Queraltó (CAT): Com el so d’un batec en un micròfon (Anagrama, 2024)
- Pol Guasch (CAT): Napalm al cor (Anagrama, 2021)
- Maria Barbal (CAT): Tàndem (La Butxaca, 2021)
- Empar Moliner (CAT): Benvolguda (Columna Edicions, 2022)
LA IMATGE DEL MOT 2025, OBRA DE L’ESTUDI EL VOL
L’estudi creatiu El Vol de Girona és el responsable de la imatge gràfica del MOT 2025. Per aquesta edició, i en la cerca de nous noms per l’amor. Representa una grafia que suggereix moviment, canvi, passió i que fuig de tots els referents coneguts com els cors, els cupidos i una versió ensucrada de l’amor.